Debat sobre Catalunya

Els indults fracturen l’independentisme

El mal reputacional a Catalunya infligit pel procés tardarà temps a cicatritzar. Per això la reunió anual del Cercle d’Economia mira d’evitar el declivi aprofitant el nou clima polític

2
Es llegeix en minuts
Els indults fracturen l’independentisme

Si es busseja en el debat dels indults als independentistes que es deslliura a la superfície, s’aprecien estampes molt interessants reservades per al món submarí de la política. En l’última setmana, que va començar amb un «tots contra Pedro Sánchez» per la seva determinació a concedir els indults, tot i que limitats i condicionats, alguns barons històrics del PSOE, com Felipe González, José Bono o l’extremeny Guillermo Fernández Vara, van moderar la seva oposició inicial a la decisió del Govern. Alhora, barons del PP amb comandament, com l’andalús Moreno Bonilla, el gallec Núñez Feijóo i el castellà Mañueco, es desmarcaven de la concentració a la plaça de Colón contra la mesura. Saben llegir la seva pròpia història: Aznar, des del Govern, va ser el campió dels indults, majoritàriament molt poc discutibles.

La carta des de la presó del líder d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, acceptant l’indult i mostrant la seva disposició al diàleg assossegat, ha contribuït a aquest canvi de posicions, que augura una etapa amb menys enfrontaments entre Catalunya i Espanya. En contraposició, es disparen les tensions al bloc independentista. Esquerra, que ja presideix la Generalitat, cosa que no succeïa des de la Segona República, sembla haver-se decidit a fer vida política pròpia, traient-se de sobre el temor reverencial de l’expresident fugit, Carles Puigdemont. Dins del seu partit, Junts per Catalunya, els talibans de Puigdemont assetgen per tebi el seu secretari general, Jordi Sànchez, que també serà indultat. Els indults divideixen l’independentisme, clarament. Ho va explicar sense embuts Elisenda Paluzié, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana: els indults, va dir, ens divideixen i ens debiliten en l’escena internacional, perquè reforcen la imatge d’una Espanya dialogant. Els considera una mesura intel·ligent del Govern espanyol, nociva per a l’independentisme i que «deixa fora els exiliats». 

Amb Puigdemont descol·locat davant la mesura de gràcia, la ministra de Podem, Ione Belarra, li va donar un cop de mà demanant que pugui tornar sense ser detingut. Al cap de pocs minuts, la portaveu María Jesús Montero, socialista, va puntualitzar: «Puigdemont ha de ser posat a disposició de la Justícia».

Notícies relacionades

Mentre un nou clima polític distès s’obre pas, el Cercle d’Economia català prepara la seva reunió anual de reflexió titulant-la ‘La gran reconstrucció’. Hi assistiran Pedro Sánchez, Pere Aragonès, el rei Felip VI i el president de Corea del Sud. Els empresaris catalans demanen que Madrid deixi d’actuar «com un aspirador econòmic», aprofitant el factor capital de l’Estat. És només part del problema. La conflictiva política catalana és la que ha estat actuant com a centrifugadora d’inversions. L’última decisió que ha decebut ha sigut l’elecció de Màlaga, en comptes de Barcelona, per part de Google, per a la construcció d’un centre d’excel·lència per a ciberseguretat. Són 650 milions d’inversió. I Amazon ja va triar tres localitats aragoneses per situar la seva «regió» del sud d’Europa, en una operació que generarà més de mil llocs de treball qualificats. 

El mal reputacional a Catalunya infligit pel procés independentista tardarà bastant temps a cicatritzar. El problema no és només que empreses i bancs marxessin, sinó que les que normalment havien d’arribar, no arribin durant bastant temps. Per això el Cercle d’Economia mira d’evitar el declivi aprofitant el nou clima polític. L’esperança és el combustible bàsic per a «la gran recuperació» que promou l’entitat, ara presidida per Xavier Faus.