¿Aznar guanyarà l’aeroport del Prat?

AENA proposa allargar 500 metres la pista més pròxima al mar per evitar el col·lapse del creixement de l’aeroport de Barcelona, que ha sigut excepcional entre el 2009 i el 2019, ja que ha passat de 27 a 53 milions de passatgers.

Barcelona no és capital d’Estat, ni el Govern del PP va fer res per impulsar-ho, ni l’aeroport del Prat és la base de cap companyia aèria de bandera que centralitzi passatgers d’altres ciutats per portar-los a altres continents. Cap altre aeroport europeu, no obstant, ha duplicat el seu trànsit en 10 anys com ho ha fet Barcelona.

El 2019 Barcelona va ser el sisè aeroport de la Unió Europa en passatgers. Gràcies als 40 vols directes aconseguits a Amèrica i Àsia, Fira de Barcelona ha passat a ser una de les primeres fires d’Europa, ja que ha començat a jugar la lliga mundial de fires que organitzen grans esdeveniments globals.

Sense aquest salt espectacular fet per l’aeroport de Barcelona, entre el 2010 i el 2020 Catalunya no hauria gairebé duplicat les seves exportacions, no hauria triplicat les seves multinacionals (de 3.000 a 8.900),ni Barcelona seria el ‘hub’ tecnològic més important del sud d’Europa, ni disfrutaríem de tants serveis avançats en salut, coneixement, universitats, logística, tecnologia...

Al segle XXI seran els aeroports els que definiran les ciutats i els països, no al revés. Aconseguir un altre salt en el procés de creació de valor afegit a Catalunya exigeix allargar la pista del mar de l’aeroport 500 metres i augmentar els vols intercontinentals a Barcelona.

AENA avui ofereix l’única solució factible a curt termini cosa que permet superar el límit de capacitat de l’aeroport del Prat, que hauria tocat sostre sense la pandèmia de l’estiu passat.

Durant els últims Governs del PP, cada any l’aeroport de Barcelona creixia a una taxa de dos dígits. Des de Madrid, amb tot, es deixava passar el temps sense fer res, dirigint la més important infraestructura de Catalunya al col·lapse. Això pot tornar a passar si ara es rebutja la proposta d’AENA i el PP arriba al poder.

Els aiguamolls de l’aeroport del Prat són artificials: històricament el riu Llobregat, amb les seves crescudes periòdiques, variava la seva desembocadura i també els seus aiguamolls. Si aquests es traslladen terra endins i s’amplien de manera generosa, la UE pot acceptar l’allargament de la pista. Així ens podríem escapar d’una possible trampa mediambiental preparada pel Govern d’Aznar: l’any 1998 es van integrar els aiguamolls artificials de la Ricarda i del Remolar a la Xarxa Natura 2000 de la UE.

La pista enganxada al mar, de menys de 2.700 metres de longitud, no permet que l’aeroport del Prat competeixi en igualtat de condicions amb l’aeroport de Madrid-Barajas: Barajas disposa de 90 km² de superfície i de 4 pistes independents de gairebé 4 km cada una, mentre que el Prat només disposa de 15 km² i de 2 pistes molt més curtes, que no poden operar de manera segregada: s’ha de recordar que la pista nord no opera a plena capacitat (només s’hi fan aterratges) per no generar sorolls als veïns de Gavà i Castelldefels. Uns veïns, per cert, que hi van anar a viure quan l’aeroport ja hi era.

A Madrid mai han dissimulat la voluntat de ser l’únic ‘hub’ de vols intercontinentals d’Espanya. Aquests vols són els que deixen més valor afegit al territori que els rep. Un exemple: només Madrid té un vol directe amb Los Angeles i Tòquio i això explica que les seves grans empreses, quan volen invertir a Espanya, ho facin a Madrid.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Sense la pista ampliada l’aeroport del Prat es pot acabar convertint en la T-5 de Barajas. Retallar vols des de Barcelona per motius mediambientals és un tret al peu: aquests vols seran oferts per un aeroport competidor. I s’ha de recordar que és el cotxe, molt més que l’avió, el contaminant principal avui de les àrees metropolitanes.

La pandèmia ha deixat molt més tocat l’aeroport de Barcelona que el de Madrid. Sense la inversió que ara proposa AENA no només perdrem oportunitats de futur: també posarem en risc el salt i els èxits guanyats entre el 2009 i el 2019. El nou govern català ha de guanyar el consens intern necessari que impedeixi al centralisme madrileny parar una vegada el més nostre creixement econòmic. Al nou Parlament de Catalunya aquesta clara majoria em sembla que ja està.