Reforma energètica: el cost de ‘no fer’

L’energia és clau a les nostres vides, a les llars, a la indústria, en els desplaçaments... Afortunadament, en els últims anys, els avenços tècnics ens permeten produir electricitat amb menys cost econòmic i ambiental, tot i que, mentre no aconseguim generalitzar-ne l’ús, conviurem amb distorsions que hem d’anar corregint.

El Govern central s’ha bolcat en aquesta tasca. Estem dissenyant una transició energètica per reduir les emissions de CO₂ i perfilar un sistema elèctric espanyol sostenible i alineat amb l’estratègia de descarbonització assumida pel conjunt de la Unió Europea. Fins i tot amb més ambició mediambiental que la marcada per Brussel·les i, sens dubte, amb una ferma vocació equitativa cap a la societat espanyola en general i els sectors més vulnerables en particular.

Pensant en les persones, en aquests tres anys hem adoptat més de 50 mesures per reduir el cost de generar energia. I en l’última setmana hem remès a les Corts el projecte de llei del Fons Nacional de Sostenibilitat del Sistema Elèctric perquè les despeses fixes vinculades a l’impuls de les energies netes siguin assumides per les empreses proveïdores, no per l’usuari, com fins ara. Quan entri en vigor, aquesta reforma rebaixarà fins al 13% de mitjana el preu del rebut. I hem sotmès a consulta pública el futur mecanisme de redistribució dels dividends del CO₂, que passaran de les arques d’empreses elèctriques que els cobraven per costos que no tenien, a les butxaques dels ciutadans (el 4,8% de rebaixa) i també de la gran indústria (el 1,5%). Segons els nostres càlculs, uns 1.000 milions d’euros de recaptació per aquest concepte podran dedicar-se cada any a això. D’ells es beneficiaran, entre d’altres, més de 350.000 llars en risc d’exclusió social.

La nova factura inclou el preu de l’electricitat al mercat. Un preu que es paga al cost més alt perquè la regulació europea disposa que tota l’electricitat es retribueixi al cost del megawatt més car. Quan només una petita part, que depèn del preu del gas o del CO₂, marca el preu de tot, ens trobem amb efectes injustos.

I això té poc a veure amb la nova tarifa per hores. Una mesura que pretén evitar increments en el cost de mantenir i ampliar infraestructures, busca descongestionar la xarxa i que els consumidors puguin contribuir a la política d’eficiència sobre consums que admeten desplaçar el seu horari. Ni tot és possible ni res és obligatori, però així s’incentiva l’eficiència. I suposa un canvi respecte al criteri anterior, en què aquest concepte es pagava per igual entre tots, independentment del consum real.

Segons la proposta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), la nova factura abaratirà els costos d’aquest tram fix fins al 16% per a l’usuari residencial i, mitjançant un disseny de trams horaris, permetrà estalvis addicionals. A més, ajusta el pagament als consums reals i facilita desplaçar-los a moments de menys demanda, amb beneficis per a tot el sistema perquè redueix els costos d’invertir en més infraestructures per suportar pics de demanda. Ens caldrà estar atents, però.

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

Els resultats d’aquestes mesures seran immediats en alguns casos i, en d’altres, s’apreciaran al cap d’uns mesos. No només perquè necessiten l’aval parlamentari, sinó també perquè la inèrcia del passat, aquesta inacció amb què aquest Govern central ha trencat, encara es deixa sentir sobre l’economia dels consumidors i les empreses.

El que no podem fer és intervenir en els preus del gas natural i del CO₂ als mercats internacionals. Ni podem fixar per decret el preu de la llum. Fem, i continuarem fent, el que sí que està a les nostres mans: redistribuir costos amb més equitat per al consumidor, un estudi fiscal en profunditat, un canvi de model per un altre de més net, més eficient i amb millor preu. Estem revertint un esquema car, brut, aliè a les normes europees i l’hem dotat d’estabilitat, confiança i un marc clar i atractiu per als inversors en aquest sector. Els preus de l’electricitat s’abaratiran al consolidar-se aquesta aposta per les energies netes –les més barates del mercat ja–. És una aposta de país i de justícia social en què sobren la demagògia i el soroll.