La UE, en evidència a Bulgària

El Departament del Tresor dels EUA, en aplicació de la llei global Magnitsky de responsabilitat pels drets humans, va sancionar el 2 de juny dos oligarques, Vassil Bozhkov i Delyan Peevski, i l’exdirectiu dels serveis d’intel·ligència búlgars Ilko Zhelyazkov, així com un entramat de 64 companyies, pel seu «extensiu paper en la corrupció» i a «soscavar les institucions democràtiques» del país. Les sancions impliquen la congelació dels actius als EUA dels tres individus i les 64 empreses, així com la prohibició de qualsevol banc, companyia o nord-americà d’efectuar transaccions financeres, comercials o de qualsevol tipus amb els sancionats i les empreses. Els EUA han vetat també l’entrada al país de tres excàrrecs públics búlgars més, Alexander Manolev, Petar Haralampiev i Krasimir Tomov, i els seus familiars, i de Peevski i Zhelyazkov.

Bojkov, tsar del joc i un dels homes més rics de Bulgària, viu fugit a Dubai i finança el nou partit Estiu Búlgar. Als cables diplomàtics filtrats per WikiLeaks, els EUA el vinculaven amb el crim organitzat. Peevski, també amb base a Dubai, és un magnat dels mitjans de comunicació, a través dels quals tutela la vida política. Ha sigut diputat en successives legislatures pel partit de la minoria turca Moviment pels Drets i les Llibertats i disposa d’enorme poder en mitjans polítics, judicials i econòmics. Zhelyazkov està acusat de xantatge a polítics, suborns i de traficar amb passaports i permisos de residència. També podria estar implicat en l’espionatge a l’oposició sota Borissov.

Gangrenat per la corrupció

Bulgària continua sent un país gangrenat per la corrupció i el crim organitzat, malgrat la tutela especial exercida per la Comissió Europea des de la seva adhesió el 2007. La corrupció costa al país el 22% del seu producte interior brut (PIB) anual i l’economia submergida equival al 37,8% del PIB, segons informes del Parlament Europeu i del Fons Monetari Internacional. Bulgària també es caracteritza pel control de la premsa per oligarques i per la intimidació, la violència i la persecució judicial de periodistes i mitjans crítics, denuncien Freedom House, Reporters sense Fronteres i l’Associació Europea de Periodistes.

Borissov i el seu partit GERB, afiliats al Partit Popular Europeu (PPE), han jugat la carta de presentar-se com l’única garantia d’estabilitat i contenció de la influència russa, assegurant-se la protecció dels democristians alemanys, malgrat governar amb la ultradreta. Com a contrapartida, Borissov ha votat sempre fidel al PPE i ha evitat criticar la UE, a diferència d’Hongria i Polònia.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La UE va desaprofitar la victòria a les eleccions presidencials del novembre del 2016 de l’independent reformista Rumen Radev, general de l’aire format als EUA, per accentuar la pressió sobre Borissov. Al contrari, el PPE i l’establishment europeu van denigrar Radev com a «prorús» i van mantenir el seu suport a Borissov, malgrat la seva passivitat amb la corrupció i l’escàndol de la venda de passaports a mafiosos i oligarques. La supressió el 2019 dels límits a les donacions als partits ha exacerbat la corrupció i ha soscavat el pluralisme polític a favor dels oligarques, assenyala Freedom House.

L’onada de manifestacions des del 2020 contra la corrupció va contribuir al fort retrocés del partit de Borissov a les eleccions legislatives del 4 d’abril, cosa que li va impedir revalidar la seva coalició. Però la fragmentació del vot va impedir a l’oposició formar un Govern alternatiu i hi haurà nous comicis l’11 de juliol. El president Radev va nomenar el 12 de maig un govern tècnic de transició, que està permetent que aflorin noves dades sobre l’espionatge governamental a l’oposició, la corrupció, les extorsions governamentals i la compra de vots.