Aragonès, ¿lideratge de nyigui-nyogui?

El 2017, a les portes del referèndum de l’1-O, altres de les raons que el Govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras va al·legar per forçar la independència era el futur de l’aeroport del Prat, les instal·lacions del qual havien arribat al 87% de la seva teòrica capacitat sense que hi hagués cap inversió prevista per part d’Aena per revertir el col·lapse. Una dècada abans, el sobiranisme en el seu conjunt, però principalment la Convergència d’Artur Mas, llavors en l’oposició, havia aplaudit la mobilització del món empresarial per exigir la gestió pròpia de l’aeroport i sobretot una ampliació que permetés convertir el Prat en un centre de connexions intercontinentals. Gairebé tres lustres després, els partits separatistes han rebut amb caixes destemprades la proposta d’Aena per fer possible que l’aeroport Josep Tarradellas sigui el 2030 aquest ‘hub’ intercontinental que Catalunya mereix. ¿Per què? Senzillament, la iniciativa no és seva, la presenta Maurici Lucena, exdiputat del PSC, director del gestor aeroportuari espanyol des del 2019, i els agafa amb un discurs en contra per exagerades raons mediambientals, que comparteixen amb els comuns, juntament amb un atàvic recel per tot el que ve de Madrid.

No obstant, el Govern de Pere Aragonès, que exhibeix un aire d’executiu tecnòcrata, ha deixat de banda el rebuig inicial per obrir-se a discutir-ho en una taula de diàleg amb totes les parts implicades. És un bon senyal. El problema és que el calendari apressa i si la Generalitat no surt aviat de la seva indefinició, el projecte no es podrà presentar a la Comissió Europa, que exigeix unes compensacions mediambientals molt importants per a la zona natural afectada, ja contemplades per Aena. Encara no sabem què opina Aragonès del que ara mateix és l’oportunitat econòmica més important que té Catalunya. Si la taula de treball que impulsa la Generalitat només serveix per perpetuar el bloqueig, o sigui, la negativa a l’ampliació del Prat, malament començarà la seva etapa com a president i evidenciarà que, en allò que té a la seva mà resoldre, el seu lideratge és de nyigui-nyogui.