Fatiga pandèmica

El ‘fatxerio’ i la pandèmia

Ayuso ha encarnat un model de gestió amb menys restriccions sota la bonica bandera de la llibertat, sobre el qual ha construït un nou discurs identitari

1
Es llegeix en minuts

Fa només dos anys, Ángel Gabilondo va guanyar les eleccions molt per davant d’una de desconeguda i irrellevant Isabel Díaz Ayuso. Si ella va encapçalar la llista va ser perquè el PP es veia en l’oposició, enfonsat per nombrosos escàndols de corrupció (finançament il·legal, subvencions fraudulentes, contractes arreglats, etc.) que afectaven els seus presidents des de 2003 (Esperanza Aguirre, Ignacio González i Cristina Cifuentes). Amb els resultats del 2019, hauria sigut lògic regenerar la política madrilenya després de més de dues dècades de poder absolut dels populars. Però l’ensuperbit Albert Rivera va imposar que la seva formació governés amb Ayuso (sumaven només 56 diputats), gràcies al suport extern de Vox, en lloc de fer-ho amb Gabilondo (junts gairebé arribaven a la majoria absoluta) i acords puntuals a dreta i esquerra, preferentment amb Més Madrid. El que ha passat des d’aleshores no té res a veure amb les grans paraules en les quals tant ha insistit Pablo Iglesias en campanya. Les eleccions mai han sigut de «democràcia o feixisme».

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

A Madrid no ha guanyat el moviment fatxa ni la gent s’ha tornat més de dretes. La devastadora victòria d’Ayuso s’explica sobretot per la fatiga pandèmica. No oblidin aquest refrany: «el mort al sot i el viu al rebost». La gent n’estava farta i les limitacions no deixaven de ser contradictòries i generar greuges. La presidenta ha encarnat un model de gestió amb menys restriccions, sota la bonica bandera de la llibertat, sobre el qual ha construït un nou discurs identitari. Aquesta forma diferent de «ser i viure a la madrilenya», com si la resta d’espanyols caminéssim de cap per avall, és molt semblant a quan els nostres nacionalistes s’enorgulleixen de «fer les coses a la catalana». Per la seva part, el PSOE va anar a les eleccions sense el candidat adequat i sense haver fet els deures en l’oposició. D’allà el ‘sorpasso’ de Més Madrid amb Mónica García. Ayuso tindrà molt recorregut, però és aviat per saber si el seu triomf marca un canvi de cicle en la política espanyola. No ha guanyat el ‘fatxerio’, sinó les ganes de viure com si no hi hagués pandèmia.