Pros i contres

Premi a la frivolitat

Ayuso llança barbaritats sense despentinar-se i les encadena amb una cosa semblant a l’entusiasme

Es llegeix en minuts

Va passar l’anunciat, Isabel Díaz Ayuso ha arrasat. I n’hi havia prou amb passejar-se per Madrid per presagiar-ho. Perquè han sigut molts els que han votat amb el convenciment que, si visquessin en un altre lloc –per exemple, Barcelona– faria mesos que serien a l’atur o una cosa molt pitjor encara. Han votat per la sensació que, malgrat les dades epidemiològiques, la vida a Madrid no s’ha aturat. El pes mental de la pandèmia ha sigut determinant. Que ara el PSOE ho té pitjor, infinitament pitjor, és evident. Més encara al perdre el vot de tants treballadors. Ni el candidat ni l’estratègia han sigut encertats. De sobte, el partit sembla haver envellit, i sense els valors que podria haver acompanyat el procés. Perquè la solidesa i el sentit comú ja l’ha aportat Mónica García (Més Madrid), a més dels arguments, la defensa dels drets socials, la brillantor i l’empenta.  

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Hi ha una cosa més, Ayuso destil·la orgull desacomplexat i frivolitat. Llança barbaritats sense despentinar-se i les encadena amb una cosa semblant a l’entusiasme. Potser tot sigui molt senzill. Potser després de tanta mort, de tant sofriment, s’ha preferit l’aparent alegria de viure que l’advertència del feixisme que ve.