Pros i contres

La vanaglòria de la vacuna

El primer món trepitjant l’accelerador de les vacunes, mentre hi ha països que amb prou feines han començat

1
Es llegeix en minuts

Ja que apel·lar a la generositat no serveix, només queda invocar l’egoisme. Pensar en nosaltres. Un nosaltres fet de veïns, compatriotes, europeus o Occident (podem obrir o tancar el focus tant com vulguem). En qualsevol cas, parlem de la nostra protecció, de la nostra salut, de la nostra seguretat, de la nostra prosperitat. La, nostra, la nostra, la nostra... Sí, pensem en tot això. Però pensem. Només així entendrem que la barbaritat d’un món partit en dos només enfonsa l’abisme en el qual ens precipitarem tots. El primer món trepitjant l’accelerador de les vacunes, mentre hi ha països que amb prou feines han començat. En la nostra vanaglòria, potser creiem que sortim guanyant. No, l’únic que es declara vencedor de la pena és el virus. Una pandèmia, el mateix nom ho indica, ens afecta a tots. El virus muta i no poden descartar-se les urpades de les seves variacions, més encara quan deixem països desvalguts davant la Covid. La seva fragilitat és la nostra, perquè acaba afectant-nos.

¿I de l’ètica? ¿I de la possibilitat perduda de fer un món més just, més equitatiu? Millor deixem el debat per un altre dia. La generositat s’escorre entre els dits quan el gest imperant és la defensa, i no l’abraçada. 

Temes:

Vacunes