Eleccions a Madrid
Enredats en la campanya
Quan Pablo Iglesias va anunciar que deixava la vicepresidència del Govern per baixar a l’arena de la política madrilenya, es va pensar que la campanya per a les eleccions autonòmiques de Madrid es convertiria en un combat entre la presidenta, Isabel Díaz Ayuso, i el candidat de Podem, que deixaria fora de joc els temperats. Però no està sent així. Ayuso ha postergat Iglesias, no li interessa com a rival, i ha elegit com a contrincant Pedro Sánchez, perquè sap que els votants de la dreta madrilenya detesten el cap de l’Executiu i es mostren exultants amb la seva candidata. Així que, tot i que el socialistaÁngel Gabilondo es veu forçat, davant el menysteniment d’Ayuso, a proclamar als quatre vents això d’«el candidat soc jo», està tenint més protagonisme en la campanya del que s’esperava.
La qüestió és quin està sent el seu missatge. Perquè assessorat, pel que sembla, pel director del Gabinet de la Presidència, Iván Redondo, el ja per si mateix prudent candidat del PSOE ha fet fins ara anuncis que s’allunyen de l’esmena a la totalitat que podria representar aquest 1 amb què qualifica Ayuso com a presidenta. No apujarà els impostos, no restringirà l’hostaleria, no pactarà amb Iglesias, no clausurarà l’hospital Isabel Zendal... Gabilondo sembla dirigir més el seu discurs a pescar entre els orfes de Ciutadans que a mobilitzar l’electorat progressista.
No obstant, els sondejos mostren que, mentre els votants conservadors estan hipermobilitzats, els dels partits d’esquerra es resisteixen a votar massivament i que l’electorat del partit d’Arrimadas tendeix a anar-se’n al PP, o fins i tot a Vox, com ja va passar en els segons comicis generals del 2019, quan es va enfonsar Albert Rivera. Ja llavors el guru Redondo va errar en les seves conjectures i va portar Sánchez a una campanya tova, que va fracassar en el seu intent de recollir vots de Cs. Valdria més definir el perfil propi, per animar els progressistes a acudir a les urnes, que mirar de maquillar-lo a la recerca d’uns electors de centre, que a Madrid s’inclinen clarament a la dreta.
