‘Next Generation EU’: la transformació de la col·laboració publicoprivada

El Consell de Ministres aprovarà en els pròxims dies el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d’Espanya. El seu objectiu és accelerar la recuperació econòmica i social després de la crisi de la Covid-19 i aconseguir incrementar la capacitat de creixement del país a mitjà i llarg termini.

Però per a això, Espanya necessita rebre Fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència que la UE ha posat a disposició dels estats membres en funció de l’impacte que cada un ha patit a causa de la Covid-19. Es tracta d’un acord històric per a Europa i d’una injecció de liquiditat sense precedents per a Espanya, que podria rebre una contribució financera no reemborsable de fins a 69.528.050 milers d’euros fins a finals del 2023, i es convertiria, juntament amb Itàlia, en un dels països que més fons podria rebre.

Sens dubte, l’anterior posa al nostre abast una extraordinària oportunitat per superar aquesta crisi amb un importantíssim impuls econòmic del qual no ens hem pogut beneficiar en altres crisis del passat; per això, és fonamental prendre totes les precaucions per no perdre aquesta oportunitat, cosa que alhora suposa enfrontar-se a un repte de dimensions mai vistes.

Per tant, quedar-nos enrere en el procés de recuperació de la pandèmia és un escenari que de cap manera ens podem permetre. Les nostres institucions han d’assumir aquesta responsabilitat i actuar de forma àgil, dissenyant, consensuant i executant un ambiciós pla d’inversions i reformes estructurals per fer possible que aquests fons arribin a tots els vectors de la nostra economia i propiciïn el seu reimpuls.

Mesures urgents

En aquest sentit, l’aprovació del reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s’adopten mesures urgents per a la modernització de l’Administració Pública i per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, ja introdueix importants modificacions orientades a agilitar els processos de tramitació de tots els instruments necessaris perquè els fons arribin a l’economia i es materialitzin en projectes innovadors capaços de superar la situació actual; ens referim a importants mesures de flexibilització en matèria de contractació pública, subvencions, regulació mediambiental o procediments de fiscalització. Doncs bé, d’entre tots aquests canvis, resulta interessant destacar el canvi d’actitud dels poders públics en relació amb un instrument essencial per gestionar degudament aquest mecanisme transformador: la col·laboració publicoprivada.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

L’administració, potser per primera vegada en molt temps, ha sigut conscient que, per si sola, no disposa dels mitjans necessaris per afrontar-ho, i que només donant un nou enfocament a aquesta figura serà possible maximitzar aquesta oportunitat, utilitzant aquesta eina de col·laboració com a element essencial de transformació i construcció social. En aquest sentit, ja fa diversos mesos que estem veient com les mateixes administracions públiques han deixat de realitzar les seves propostes unilateralment, i han optat, a través de nombroses expressions d’interès, per dirigir-se a la societat per obtenir les idees i projectes que el teixit productiu valora com a necessaris per aconseguir aquesta transformació; en conseqüència, aquesta perspectiva, alhora suposa la necessitat d’establir els nostres objectius, de definir en el que ens volem convertir, en com ho volem portar a terme.

Només d’aquesta manera, amb aquesta mà estesa i aquesta implicació mútua, es podrà generar la confiança necessària que ens permeti emprendre projectes de transformació energètica i digital, una transformació que afavoreixi el foment de la investigació i de la innovació, que ens faci produir amb fonts d’energia més netes i eficients, que propiciï un creixement i ocupació més intel·ligents i, en definitiva, ens condueixi a una cohesió social més gran; una cosa fins ara mai aconseguida, unes vegades per falta de mitjans i, d’altres, per falta d’entesa.