Restriccions per la Covid

Que dolents som

Es va acabar Setmana Santa i ja estem una altra vegada en el punt en què la culpa dels contagis és nostra

Es llegeix en minuts

Preparin-se, ciutadans. Es va acabar Setmana Santa i ja estem una altra vegada en el punt en què la culpa dels contagis és nostra per haver-nos mogut, haver existit o haver maximitzat d’alguna manera les nostres possibilitats d’oci. Se’ns mostraran les imatges dels incívics –que, sense ser pocs, sens dubte no són la majoria– i se’ns dirà una altra vegada que hem tornat a omplir les ucis, i que si ens donaven permís per sortir no era perquè sortíssim, ¡a qui se li passa pel cap una idea semblant!

Vergés i Argimon aixecaran molt la veu a la seva roda de premsa, indignats amb les opinions crítiques de la premsa, perquè aparta’t tu, que no en saps i no tens empatia, que com entendràs si no ets metge que la salut no és únicament física, sinó que depèn també de l’economia (i nosaltres ens distraurem amb aquest fals dilema, mentre ometen el cost extra que suposa per a les arques públiques cada repunt de la pandèmia, i la dada que són els departaments de Treball, Empresa o Benestar Social a qui competeix la gestió sobre aquest àmbit). I res, es decidirà que de tots els grups de pressió que cal escoltar, el de menys és el dels sanitaris, que ja se sap que són molt sacrificats. I que és igual que el mateix departament tingués uns indicadors diagnòstics que havien de guiar les seves decisions sobre reobertures, perquè total, ja fa diversos mesos que no els recorda ningú.

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

I així el dia 19 de març es dirà que és important donar aire, i que els qui tinguin una segona residència i visquin en una bombolla familiar poden canviar de comarca per gastar-se els dinerets –allà sí que es permet el contacte humà-, i que la salut mental dels qui no tenen bombolla, o de qui la família està fora, doncs ja per un altre dia. I el dia 7 d’abril el missatge en canvi serà que tanquem una altra vegada, que quina sorpresa que repuntin els contagis, i que s’ha acabat perquè hem sigut tots molt dolents. I ovació i tornada a l’arena, i caurà molta gent de qui s’hauria pogut evitar, fins que finalment les ucis es buidin una altra vegada mínimament i de nou reobrim aviat i malament. I així seguirem els ciutadans, corrent en cercles com un hàmster, amb cara d’idiotes, esperant el dia en què ens arribin les vacunes o la mort.