ERC, ni moderada ni realista

1
Es llegeix en minuts
El candidato a la presidencia de la Generalitat por ERC, Pere Aragonès, durante su intervención en el acto de celebración del 90 aniversario de la fundación del partido republicano

El candidato a la presidencia de la Generalitat por ERC, Pere Aragonès, durante su intervención en el acto de celebración del 90 aniversario de la fundación del partido republicano / ERC Marc Puig

Karl Deutsch a ‘Las naciones en crisis’ (1981) explica que el nacionalisme és la ideologia que més inhibeix els individus de seguir un comportament racional en la presa de decisions, de manera que les societats fortament nacionalistes sovint acaben actuant en contra dels seus propis interessos. Per a aquest politòleg alemany, el nacionalisme pot qualificar-se de «moderat» si els seus defensors es continuen guiant en el dia a dia per anàlisis realistes. A Catalunya el ‘pujolisme’ va representar això durant dècades, però amb Artur Mas tot va canviar i es va posar primer en mans dels republicans Oriol Junqueras i Marta Rovira, que són els pares de l’independentisme màgic. Poc després va haver de riure-li les gràcies a la CUP i el seu successor, Carles Puigdemont, es va sotmetre a una moció de confiança el 2016 perquè els antisistema li aprovessin els Pressupostos i el procés seguís endavant. El principi de realitat va saltar pels aires el 2017.

El nacionalisme «moderat» ja no existeix a Catalunya, el que hi ha és un independentisme que es denomina «realista» i que, oh, sorpresa, encapçala ERC. Però es tracta d’un realisme que no té res a veure amb els interessos dels catalans, amb el seu benestar i progrés, sinó que apel·la al pragmatisme per rivalitzar amb Junts pel poder. Rovira, que és secretària general d’ERC, repeteix constantment que s’ha de lluitar contra l’Ibex-35, és a dir, també contra les grans firmes catalanes com Fluidra, Sabadell, Almirall, CaixaBank, Cellnex, Colonial i Grífols. Els republicans han interioritzat pràcticament el mateix discurs de la CUP contra el món econòmic. Recordem que Junqueras ja va proposar fa anys parar una setmana l’economia catalana perquè Espanya «tremolés». Ara Pere Aragonès s’ha compromès per aconseguir la investidura, tot i que ja veurem quines són les condicions que li posa finalment Puigdemont, sotmetre’s a una moció de confiança a mitja legislatura i portar a terme un altre embat (anti)democràctic contra l’Estat per fer més o menys el mateix que el 2017. En l’independentisme no hi ha «moderats», ni tampoc «realistes».