Dones sense drets

Als llibres i a les aules, quan toca explicar aquell episodi sempre s’esmenta com una gran proesa el fet que es proclamessin els Drets de l’Home i del Ciutadà. No recordo que durant els meus anys d’estudiant ningú –ni company ni companya– es plantegés que el que es venia com a revolucionari i trencador, en realitat per a la meitat de la població no suposava cap tipus de progrés. Perquè per Robespierre i companyia potser eren molt revolucionaris, però també eren molt masclistes. Deliberadament van deixar les dones sense drets polítics. Drets que elles van reclamar amb insistència. I això no s’explica gaire. És per aquesta raó que avui reivindiquem el nom d’Olympe de Gouges.

El seu nom real era Marie Gouze i està considerada una de les pioneres del feminisme europeu. Va néixer el 1748 a Montalban (Occitània), però quan va enviudar va marxar a París, on vivia la seva germana gran.

Renúncia al matrimoni

Allà, amb el pseudònim Olympe de Gouges, va iniciar una intensa carrera com a escriptora d’obres de teatre i de pamflets polítics. Llavors les dones casades només podien publicar si tenien permís dels seus marits, per això ella va renunciar al matrimoni malgrat la proposició de Jacques Biétrix, alt funcionari de la marina amb qui mantenia relacions. La seva postura era inadmissible per la societat aristocràtica del París de l’època de Lluís XVI en la qual ella es movia i la van titllar de concubina i mantinguda.

A més, també va tenir problemes per la seva obra ‘L’esclavage des noirs’, estrenada al teatre de la Comédie Française el 1785. La peça era un al·legat abolicionista, que va despertar les ires dels grans tractants d’esclaus francesos que la van amenaçar de mort i fins i tot van intentar tancar-la a la Bastilla.

Quan el 1789 va esclatar la Revolució, va mantenir una posició moderada i al principi es va mostrar partidària d’una monarquia constitucional, tot i que va anar evolucionant cap al republicanisme. Una cosa que s’ha explicat poc és que durant aquell període també es va debatre molt intensament el rol que havien de tenir les dones en el nou règim. No obstant tots els líders, fossin del bàndol que fossin, van tenir clar que la política havia de ser cosa d’homes. Bona prova d’això és el redactat dels Drets de l’Home i del Ciutadà. I no és que llavors les dones es conformessin amb allò. Olympe de Gouges va posar el crit al cel i es va dedicar a publicar textos perquè es reconeguessin les seves aspiracions.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El més important va ser ‘Els Drets de la Dona i la Ciutadana’, presentat davant l’Assemblea Nacional el 1791. Molts dels articles eren una simple reformulació dels Drets de l’Home, però incorporant les dones al redactat perquè el que es volia era reclamar la igualtat de drets polítics i jurídics. A la introducció interpel·lava directament l’home: «¿Qui t’ha donat el dret d’oprimir el meu sexe?». A l’article primer es llegeix: «La dona neix lliure, igual a l’home en drets» i al tercer afirma que la Nació és «la reunió de la dona i de l’home». Tots se li van tirar a sobre. Prudhomme, per exemple, deia que la manera de ser de les dones, aficionades a les intrigues segons ell, era perjudicial per a la política. I Talleyrand afirmava que com menys participessin en la cosa pública més protecció rebrien, perquè serien vistes com a febles i desvalgudes.

La proposta de Gouges va ser descartada, però les dones van continuar mobilitzades. A ciutats com Dijon, hi havia agrupacions revolucionàries exclusivament femenines, i això no agradava gens als líders mascles, que el 1793 van dissoldre i van prohibir aquest tipus d’entitats. Aquell també va ser l’any que Olympe de Gouges va ser executada.