Urbs en declivi

Barcelona, d’Alfa a Beta

En el rànquing de les ciutats en el circuit de l’economia global, la capital catalana ha entrat el 2020 en una categoria inferior per la seva innegable decadència

1
Es llegeix en minuts

La Universitat de Loughborough (Regne Unit), a través del GaWC (Xarxa d’Investigadors de Ciutats Globals), genera des de fa dècades un rànquing de les ciutats en el circuit de l’economia global. Les divideix en tres grans grups, Alpha, Beta i Gamma, amb algunes subdivisions a l’interior. A dalt del tot figuren Nova York i Londres, seguits d’una llista de 50 urbs que connecten les grans regions del planeta amb l’economia mundial. Madrid es troba des de fa molt entre les primeres 25 d’aquest rànquing Alfa, mentre que Barcelona, que també figurava (tot i que bastant per darrere de la capital espanyola), ha caigut el 2020 a la categoria Beta, és a dir, en la llista de metròpolis de mida mitjana. I ha sigut avançada per ciutats com Praga, Dublín i Lisboa. Més enllà d’aquest rànquing, el cert és que fa més d’una dècada que Barcelona va a pitjor, sense model ni projecte. Ha deixat de ser un referent de modernitat i ha tornat una ciutat més provinciana. 

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Les causes són diverses, però el procés independentista que va començar el 2012 i que continua marcant l’agenda política, junt amb l’alcaldia desorientada d’Ada Colau, particularment en el seu primer mandat, han sigut factors determinants en una decadència que tothom reconeix. El declivi no només és de la metròpolis, sinó del conjunt de Catalunya, i per això els empresaris fan bé a sortir de la seva letargia per exigir un Govern estable centrat a recuperar el dinamisme econòmic i a atendre els veritables problemes. Per desgràcia el probable nou president, Pere Aragonès, després de guardar silenci durant molts dies davant els greus disturbis de carrer, ha tornat a trobar curioses explicacions per a la violència. De res serveix condemnar-la si tot seguit diu que la culpa la té «la baixa qualitat democràtica espanyola». Com ha dit Joan Coscubiela, «contextualitzar la violència és justificar-la». La causa de la nostra decadència es troba principalment en la mediocritat, cinisme i infantilisme de la classe dirigent catalana responsable del procés, per acció o omissió. I així seguim.