Pros i contres

Transparència

Torres molt altes van caure en altres coordenades temporals i espacials per problemes amb el fisc. El poder dels diners és prosaic, el de la pèrdua és poètic. Quan el poderós cau, ja no hi ha manera de restituir la seva imatge. Només queda la seva ombra, massa fàcil de trepitjar. Sense entrar a la lletra petita de la història, Joan Carles I es va guanyar el respecte a l’apostar per la democràcia davant els colpistes del 23-F. Però ja fa temps que va consumir tot el rèdit obtingut. Tot i que el seu fill fos el més recte i capaç dels monarques, mantenir una institució simbòlica quan el respecte a aquest símbol està esgotat és una tasca ímproba.

Joan Carles I ha pagat quatre milions d’euros a Hisenda en una segona regularització. Estalviem-nos els adjectius, però no els interrogants. Aquests diners han sigut abonats per amics de confiança, però el rei emèrit serà incapaç de tornar-los el préstec. Costa creure que a les altes esferes algú doni alguna cosa per res. ¿Com voldran aquestes ànimes caritatives cobrar-se la seva generositat? ¿Fins a quin punt la Corona –l’Estat– es veurà compromesa en això? Avui, més que mai, l’absoluta transparència de la Casa Reial és imprescindible.

Temes:

Hisenda Joan Carles I

Inicia sessió 0 Comentaris