Superació

I ja fa tants mesos... Fa just un any, EL PERIÓDICO dedicava dues pàgines a les zones afectades per coronavirus a Itàlia. Una foto mostrava sanitaris vestits amb granota blanca atenent un malalt, un altre titular esmentava les «persianes abaixades» al poble de Codogno. El virus ja trucava a les nostres portes i, tot i així, el crèiem –el volíem– encara molt llunyà. No tardaria a envair-nos. Costa trobar una cosa positiva en 365 dies de pèrdues. Totes les deficiències del nostre sistema de benestar han quedat al descobert. També les desigualtats. I les incapacitats polítiques. 

Et pot interesar

No, els comptes entre els trencaments i els guanys no surten de cap manera. No hi ha mesura capaç de suportar la pèrdua d’una vida humana. Però de la mateixa manera que encara ens sembla increïble el que ens ha ocorregut, també són assoliments inqüestionables el fet d’haver aconseguit diverses vacunes en menys d’un any o, fins i tot, que la Unió Europea hagi recordat els principis que la van impulsar. D’aquesta no en sortirem tots, ni tots bé, però en la nostra memòria quedarà la capacitat de superar l’absolutament impensable. Una arma de futur contra el conformisme.