Campanya electoral

El fons i la forma

Que passin aviat els quinze dies, que ja fa un any que estem en capella i tenim feina

Es llegeix en minuts
El fons i la forma

Un lloc comú de les campanyes electorals era acceptar que els candidats farien falses promeses, però ves que no sigui que el que diuen en campanya sigui el que realment pensen. M’ha desconcertat un cop més el canvi de to sobtat que es produeix en el moment en què es dona el tret de sortida a la campanya, com una patent de cors per dir el que et surti del fetge. Una manera de desfogar-se amb micròfons davant i els mitjans fent d'amplificadors, mentre a la majoria de la gent, i més en confinament, només els queda Twitter i els grups de WhatsApp.

Una elecció rere l’altra repetint dinàmiques inútils, diguem-ne poc edificants, d’insults, gracietes, consignes i afirmacions indemostrables. A cada bugada perdem un llençol de qualitat democràtica, i més ara en aquestes circumstàncies difícils en què mereixeríem més i millor.

Si tot això parla de formes és perquè el fons és molt més obscur. Cada cop es parla menys de programes electorals. Fa un temps es podien fer comparatives sobre el que proposaven els programes dels partits i, un cop començada la legislatura, es podien analitzar la diferència entre promesa i acompliment. Ara tot és molt més complicat, perquè els compromisos són els de la retòrica i el cor i les propostes són molt més vagues i descontextualitzades.

Una cosa és clara. Tothom demana canvis. Però si tothom demana canvis i les propostes no es concreten, ¿què estem votant? ¿El canvi de to és el màxim a què podem aspirar? ¿Quan anirem al fons de les coses?

Et pot interesar

L’avenç social i polític vindrà per propostes que siguin reconeixibles per la ciutadania, formulades en clau constructiva, no en funció d’un tercer, o per oposició a aquest: «El trist d’una baralla és que dissol la discussió», deia Chesterton.

Si no hem d’anar al fons de les coses no cal que fem tants escarafalls amb la forma, que passin aviat els quinze dies, que ja fa un any que estem en capella i tenim feina. Nosaltres complirem amb el nostre deure ciutadà, però que no ens utilitzin pels seus jocs de paraules.