Un respir

Sembla que ja hem superat el dia més trist de l’any: el tercer dilluns de gener. Després dels mesos que portem, la fórmula matemàtica que assenyala aquesta data es mostra capritxosa. La pandèmia ens ha convertit en uns experts en llàgrimes. I en notícies tristes. I en dinàmiques negatives, en bucles tòxics. De tant en tant, s’ha d’alçar la mirada. O tornar-la més introspectiva. En qualsevol cas, desenganxar-la d’aquesta realitat enganxosa. Un bitllet a la cultura mai defrauda. Una pel·lícula, un llibre, unes pinzellades d’art. 

Un viatge íntim com el que proposa Isabel Coixet a la seva última pel·lícula, ‘Nieva en Benidorm’. Audaç, desconcertant, bonica, onírica. Un laberint en el qual perdre’s, poesia a tots els racons, fins i tot en els més inesperats. O la novel·la ‘El que em queda de tu’, de Pepa Aguar. Una prosa tan sensible com un brodat que teixeix els fils del passat emocional. I també hi ha respirs a les xarxes socials. El perfil de Laura Franch (@franch_laura) a Twitter porta un alè artístic. Assossec, sensibilitat. Píndoles de coneixement que relaxen la mirada i l’ànima. A la fi, la cultura sempre és allà, llesta per salvar-nos.