Canvis i devolucions

Fins ara, tots els dies 7 de gener se’ns oferia la imatge d’una multitud joiosa irrompent a la carrera en algun centre comercial, disposada a lluitar per qualsevol jersei de llana a preu rebaixat. Aquest any, no obstant, la imatge ha canviat de manera substancial: el que hem vist és una altra multitud, bastant més esverada que joiosa, irrompent a la carrera al Capitoli de Washington, disposada a lluitar pel que ells consideraven una rebaixa fraudulenta dels vots favorables a la seva causa. La gravetat del fet i la força de les imatges han fet que s’esfumés el que havia estat sent titular històric del dia: «Comencen les rebaixes». És comprensible que amb els ànims a poc gas i la majoria de comerços a mig tancar, si no tancats del tot, l’interès per les vendes d’aquests dies estigui sent molt inferior al que generen les xifres de contagis. 

I referent a la pujada de gener, em resulta gairebé anacrònic escriure, ara, aquests tres vocables junts. ¿Pujada de gener? Això era ahir. Avui això de ‘pujada’ té gust a poc. Caldria parlar, en tot cas, de pujades diverses. La del virus, molt més dura i escarpada del que mai vam creure. La de l’erto que no arriba. La dels malalts i morts. Aquesta és una pujada que a mesura que puja (a mesura que s’assumeix) et va deixant sense aire. Més que pujada, un mur d’exagerada verticalitat davant del que s’acovardeixen, fins i tot, els millors escaladors. 

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

En conseqüència, doncs, amb pocs regals i sense rebaixes ni pujada de gener, semblen haver-se esfumat també els vocables canvis i devolucions. Amb prou feines hi ha llibre per canviar o regal inapropiat per tornar. És clar que sempre hi ha excepcions. Per canviar, es canvien de dia les eleccions del Barça. I es retarden les eleccions al Parlament de Catalunya, que amb el salt de data canvien també de figura del santoral. Ja no se celebraran a l’empara de Sant Valentí, el 14 de febrer, dia dels enamorats, sinó el 30 de maig, a l’empara de Sant Ferran, «una estona a peu i un altre caminant». El que pot llegir-se com un deixar de banda el mínim amor de calendari i avançar, no sense ensopegades, pel propi, pedregós i exclusiu camí de cada un. 

Ara bé, pel que fa a les devolucions, no em diguin que no els fa feliços que, per fi, aquesta setmana es pugui tornar Trump al taulell d’on va sortir. Tornar-lo del tot. Amb gust i ganes. A fons perdut. O, el que és pitjor, a temps perdut. Tornar-lo per tara manifesta. Per defecte d’origen. I per no donar la talla. Tot això espero que el faci desaprofitable per a qualsevol altra pròxima rebaixa. n