Hipoteques sense interès

Però el problema rau en aquelles variables en els quals, fins i tot aplicant el diferencial, el resultat sigui, no zero sinó negatiu. Això hauria de suposar que l’entitat financera pagués al titular en lloc de cobrar-li o bé li reduís el deute. Tot això va generar ja fa temps un gran debat. Les organitzacions de consumidors veien lògic que els clients es beneficiessin d’aplicar el contracte. Això, de fet, succeeix en molts casos amb el deute públic amb interès negatiu, en el qual l’Estat cobra en lloc de pagar.

A Europa, ja hi ha països, com Dinamarca –-fora de l’euro i la seva pròpia idiosincràsia--, en els quals s’han generalitzat les hipoteques a 20 anys al 0% i fins i tot amb interès negatiu. En algun altre país succeeix i els bancs ho compensen cobrant per custodiar els diners o mitjançant comissions per altres serveis. Aquí, de fet, ja està passant. Tot té la seva contrapartida. 

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

El sector financer va considerar que pagar per deixar diners seria un contrasentit, tot i que la mera aplicació d’alguns contractes ho establís. Però al final van aconseguir que en la llei reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, que va entrar en vigor el 16 de juny del 2019, s’inclogués un apartat clar: «l’interès remuneratori en les esmentades operacions no podrà ser negatiu». O sigui, zero com a terra.

Això va concloure la qüestió per a les hipoteques firmades a partir d’aquesta data, però ¿i les anteriors? No tardaran els despatxos d’advocats a pledejar si aprecien alguna esquerda legal. I és que si sortís la jugada, les hipoteques sí que guanyarien molt interès, però per als clients.