Una decisió difícil

Indults, amnistia o res

¿Farà el pas Pedro Sánchez sabent que el seu indult instrumental apaivagador serà escopit públicament des del procés?

Es llegeix en minuts
Indults, amnistia o res

JOSEP LAGO

Ha arribat el Nadal i els condemnats del procés continuen complint pena. Fins i tot sense les benevolències carceràries que, coses del partidisme excessiu i invasiu, van començar a disfrutar abans del que estableix el reglament. La possibilitat de l’indult, sigui de bona fe o tàctic, és un dels grans temes del moment, especialment després que els fiscals del judici s’acabin de pronunciar públicament i solemnement en contra de concedir-los.

Tenen dret a donar la seva opinió a títol consultiu, però la decisió final competeix exclusivament al president espanyol. És un problema dificilíssim per a Pedro Sánchez. Busca una distensió de la situació de Catalunya, on la majoria social –incloent l’opinió de molts no independentistes– desitja l’excarceració per poder iniciar sense obstacles una nova etapa de la política interna que miri cap al futur, però si indulta s’enfadarà de veritat la majoria social de la resta d’Espanya. Però encara hi ha més factors. La franja separatista vol que els presos surtin, però políticament parlant està contra els indults (una simple suspensió de les penes) i a favor d’una amnistia blanquejant de tot el que va succeir. L’indult l’acceptarien pel que suposa per als presos, però immediatament després, amb tota seguretat, el menystindrien amb una campanya de l’estil No és això, no és això. ¿Farà el pas Pedro Sánchez sabent que el seu indult instrumental apaivagador serà escopit públicament des del procés?

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Els fiscals critiquen l’indult perquè consideren que respondrien a pactes polítics que no es poden fer amb una mesura de gràcia com aquesta. I menys amb el lema «Ho tornarem a fer» com a cançó d’alguns condemnats. Però al detallar el que creuen que serien –però no ho són– les úniques raons que el justificarien han citat «raons de justícia, equitat o utilitat pública». ¿Tindria utilitat pública? Doncs potser sí: el desbloqueig d’un camí sense sortida. Els mateixos fiscals que van utilitzar el delicte de sedició malgrat estar tipificats per a actuacions diferents de les que es van produir, potser ara han trobat sense voler l’argument que necessita Sánchez.