Anàlisi

Voler i no poder

Aquest Barça sedueix i desenganya en tres dies i ningú sap del cert quines són les seves aspiracions reals

1
Es llegeix en minuts
Barcelona  19 12 2020   Deportes         Koeman con semblante serio detras de un decepcionado Messi   durante el partido de liga entre el FC Barcelona y el Valencia    Fotografia de Jordi Cotrina

Barcelona 19 12 2020 Deportes Koeman con semblante serio detras de un decepcionado Messi durante el partido de liga entre el FC Barcelona y el Valencia Fotografia de Jordi Cotrina / JORDI COTRINA

El Barça és un equip que té desig però no capacitat. El que sempre s’ha definit com un vull i no puc. Indiscutible l’actitud, encomiable l’esforç, presents les ganes. No obstant, tot es realitza amb un sofriment que es fa molt visible. Falta fluïdesa i naturalitat. Els gols mateixos van entrar fent soroll, grinyolant, sense oli, enclaustrant la pilota rere uns salts aquí i uns rebutjos lletjos allà. Segurament Messi va somiar un gol més principesc per igualar Pelé

La suor abundant, ja es veu, no és suficient. L’equip va atacar per amuntegament, sempre pel centre, buscant ficar una síndria pel forat de l’agulla. Potser perquè Koeman va alinear ahir massa jugadors d’un perfil semblant, al·lèrgics a sobre al xut llunyà. Potser no es va ampliar el camp tot el que calia. Potser no es va fer córrer ràpid la pilota.

Defensivament, començant per la pressió alta que tan bé es va harmonitzar en part davant la Reial Societat, es va descompondre una vegada més. El València no va sentir l’asfíxia dels donostiarres. Es va recuperar la millor versió de Ter Stegen, Araújo valdria una milionada si jugués a França i la secretaria tècnica volgués fitxar-lo ara, i Mingueza està a l’altura per al primer equip. Però col·lectivament la destrossa va tornar a manifestar-se sobretot a pilota aturada. Des de l’inoblidable dia d’Anfield que un jugador rival no rematava tan còmode i solt un llançament de cantonada. En el gol de Diakhaby la distància social es va respectar al màxim en l’àrea blaugrana, com si hi hagués por de contagi.

Notícies relacionades

Molts dubtes va observar Koeman en els seus jugadors, segons va dir a l’acabar el partit. Però és evident que ell mateix ha de ser el primer responsable que això no succeeixi. Va provant, sacseja la manta. Però l’equip no perd la sensació de passar fred. Ja no sorprèn que siguin Coutinho i Griezmann, els futbolistes més cars de la història del club, els que més decebin. A això ens hi hem acostumat. Potser treure’ls un temps de l’aparador és l’agitació que falta.

A la fi, cal fer-se a la idea del perillós que resulta enamorar-se d’aquest Barça. Sedueix i desenganya en tres dies i ningú sap amb certesa quines són les seves aspiracions reals.