NADAL AMB COVID
Nova teoria de la relativitat
Hauríem d’aprofitar la situació per procurar-nos unes noves relacions econòmiques, socials i polítiques, una nova cultura de la comunitat global
Barcelona 06 12 2020 SOCIEDAD Ambiente noche en la feria de Santa Llucia Arbol de navidad covid 19 mascarillas AUTOR Manu Mitru /
Quan el vent bufa tant com ara, costar tenir la perspectiva de cap on anem, però si la gestió de la pandèmia i la gestió de la nostra pròpia fatiga ens ho permeten, proposo que revisem la teoria de la relativitat (social).
L’apel·lació governamental a la màxima autoresponsabilitat (també a l'autoexigència seva, entenc) va acompanyada de mesures que es pretenen tan concretes que de vegades provoquen en determinades persones encara més ganes de trobar-hi les escletxes que permetin esquivar-les. I ja no diguem quan es comet algun error o es publica alguna instrucció contradictòria.
Notícies relacionadesPerò una cosa és apel·lar a l'autoresponsabilitat i l’altra és no parlar-nos amb franquesa. Com més clares siguin les instruccions, millor, però em penso, com he dit altres vegades, que sense transparència no hi ha convenciment, i sense convenciment no hi ha compliment. El dret i el deure de la crítica no aplica als irresponsables.Veig reproduït en un programa d’humor el tall de la roda de premsa de la consellera Budó de cara al «pont» de la Constitució i em desespero: «Ni recomanacions ni no recomanacions, però sí demanar que es redueixi al màxim l’activitat social». També hi ha mantres com el de «salvem el Nadal», que mereixerien una anàlisi detallada tant pel que fa al ‘salvem’ com pel que fa al ‘Nadal’. Suposo que en el futur veurem tesis sobre comunicació i semiòtica a propòsit de la pandèmia.
Portar o no mascareta, mantenir o no la distància, desinfectar o no una taula, ventilar o no una habitació tenen la seva traducció immediata en les xifres de les nou del matí. ¿La repercussió dels comportaments individuals servirà també per evidènciar que no som ningú si no és en relació amb l’altre? ¿A l’altre a qui puc contagiar, a l’altre que s’ha ocupat de mi, a l’altre que depèn de mi? Orfes de la tempesta, hauríem d’aprofitar per procurar-nos unes noves relacions econòmiques, socials i polítiques, una nova cultura de la comunitat global, una nova teoria de la relativitat.
