600 PERSONES A LA SAGRADA FAMÍLIA

Resi per nosaltres

El que deixa en evidència la beatificació de dissabte passat és que la cultura no és un bé essencial ni un dret fonamental per als nostres polítics

2
Es llegeix en minuts
Resi per nosaltres

Jordi Bataller

Dissabte passat, a la Sagrada Família es va oficiar una missa amb 600 persones. Les mesures de la Generalitat permeten obrir les esglésies amb un aforament del 30% de la seva capacitat. Tenint en compte que al temple de Gaudí n’hi caben 3.000, no es pot dir que la missa fos il·legal. La celebració era ni més ni menys que la beatificació de Joan Roig Diggle, assassinat el 1936. O sigui que urgent, urgent, no ho era. Però aquest no és el problema. La qüestió és que Alba Vergés, quan Gemma Nierga li pregunta en una entrevista per què es pot anar a missa i no al teatre, es fica en un jardí considerable i és incapaç de contestar.

En aquests moments tan durs molta gent necessita l’Església i també les seves campanyes de caritat que donen menjar i ajuden moltíssimes famílies. Els creients, siguin de la religió que siguin, troben consol en la fe. I el consol, ara, en plena pandèmia mundial, que ens ha deixat sense aire, sense poder veure amics ni familiars, sense anar a sopar ni a dinar ni a prendre una canya, és més necessari que mai.  Jo, i com jo, molts, tenim una religió que ens dona l’alleujament i la pau que els creients troben en la fe, i aquesta religió és la cultura. Alguns dels seus temples són els teatres, els cines, les sales de concerts i els circs.  Llocs on ens sentim protegits i acompanyats i on sentim que aquest món que ens ha tocat viure fa una mica menys de mal.

Els drets segons Omella

Notícies relacionades

Les xarxes han bullit aquests dies amb això de la missa multitudinària. Molts demanaven fer teatre a les esglésies, d’altres exigien que es tanquessin. Jo no desitjo que es tanquin les esglésies, al contrari. El que anhelo és que s’obrin els teatres, els cines i les sales de concerts, que compleixen les mesures de seguretat fins i tot més que les esglésies, perquè a missa hi ha entrada lliure i al teatre hi ha un registre dels espectadors de manera que, en cas de contagi, el rastreig seria senzill. Ahir, l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, en una entrevista a la cadena SER de Catalunya, no va poder ser més clar: «Hi ha uns drets fonamentals com són el dret a manifestació, el dret de llibertat d’expressió i el dret a la religió, però no existeix el dret a la cultura».

I això és precisament el que ha deixat en evidència la beatificació de dissabte passat. Que la cultura no és un bé essencial ni un dret fonamental per als nostres polítics. Però els asseguro que sí que ho és per als amants de la cultura i per als seus treballadors. El mes d’octubre vaig trobar consol en obres com ‘Smiley 2’, ‘Escape Room’, ‘Bonificació Track’, i en moltes de les obres que es van cancel·lar de manera abrupta. ¿Què passarà amb aquestes obres? ¿Es quedaran en els llimbs, com diu la teologia catòlica que passa amb els nens que moren abans de ser batejats? Espero que no, perquè els asseguro que els llimbs són un lloc fosc i desagradable. Però em nego a perdre la fe, així que, excel·lentíssim cardenal Omella, li demano sisplau que resi per nosaltres, els amants i els treballadors de la cultura. Al tenir vostè via directa, potser li fan més cas.