Dues mirades
Aquest vot incomprensible
En un futur pròxim, els fills dels desesperats votaran i les seves vides estaran marcades per tot el que han fet per ells
zentauroepp55715142 01 november 2020 us new york voters wait to cast their ba201102162505 /
Es diu Alex. O Susana o Miguel o Fátima o Lucas. No tenen ni idea de qui són vostès, del que fan o deixen de fer, dels seus tripijocs o la seva honestedat, de les seves diligències o la seva inoperància, de les seves banderes, les seves causes o els seus deliris. Tenen vuit, 10 o 12 anys, i són els fills dels desesperats. Potser els seus pares arrossegaven anys de misèria, potser tan sols feien equilibris amb la precarietat –ja saben, un dia de lluç i cinc de macarrons– o potser han caigut d’improvís, colpejats per un virus microscòpic que ha posat potes enlaire tota la seva vida. De sobte, la ruïna. Paraula maleïda del diccionari.
Es diuen Cristina, Omar, Liliana o Jordi. I en un futur pròxim, votaran. És possible que a la papereta fins i tot es trobin els noms d’alguns dels polítics que ara estan escrivint el seu futur. Votaran i les seves vides estaran marcades per tot el que han fet per ells. Per com han protegit la seva educació, la seva casa, la seva salut i el seu benestar. Votaran. I els analistes es preguntaran, perplexos, d’on ha sortit aquest vot, aquest populisme desbordat, aquest incomprensible disbarat moral.
