Trapero explicat per Ekaizer

La fiscalia va començar demanant fins a 10 anys de presó pel delicte de rebel·lió i la sentència va acabar en l’absolució dels encausats. Per entendre l’absolució en el judici de l’Audiència Nacional contra Josep Lluís Trapero, Pere Soler, Cèsar Puig i Teresa Laplana és indispensable la lectura del llibre ‘Cap de turc’, d’Ernesto Ekaizer. El periodista, que sempre està als llocs de la notícia, analitza amb un rigor insubornable els fets i mai està cansat per continuar buscant el més mínim detall que ajudi a comprendre el tot.

Així ho va fer amb el llibre ‘La novela de la rebelión’, que és la crònica més completa del judici del Tribunal Suprem contra els líders del procés i de la sentència del 14 d’octubre del 2019. Ekaizer tuiteja i escriu en profunditat alhora, un prodigi per als nostres temps plans i amb tanta memòria de peix. A ‘Cap de turc’ s’expliquen moltes de les claus que van fer efecte en la qualificació de la fiscalia demanant unes penes tan altes. Per entendre-ho, l’autor glossa el paper exercit pel cos dels Mossos d’Esquadra en moments tan diferents com el reconeixement de les víctimes de l’avió de Germanwings que va esclatar el mateix pilot, l’operació Caront, els atemptats terroristes del 17 d’agost del 2017 a les Rambles de Barcelona i a Cambrils i les hores prèvies al referèndum de l’1 d’octubre, quan el coronel Diego Pérez de los Cobos decideix liquidar el dispositiu conjunt de les tres policies.

Explicat al detall

Les velles tensions que arrosseguen Trapero, Pérez de los Cobos i el fiscal en cap de l’Audiència Nacional Javier Zaragoza s’han de conèixer per entendre una acusació que té molt més de venjança que de raó jurídica. Tot això està explicat al detall al llibre. Després del judici, Trapero no encaixa a l’olimp de la iconografia independentista. Mai ho ha perseguit. Únicament ha buscat exercir amb professionalitat la seva comesa i preservar el sentit institucional de la policia de la Generalitat. En el compliment d’aquesta comesa s’ha guanyat algunes animadversions que es condensen en un moment de gran intensitat com és la tardor del 2017. No és lluita política, sinó el geni redoblat per defensar la policia contra tants elements que l’hi posen difícil en l’onatge crespat d’una declaració d’independència buida i d’una actuació policial de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional l’1 d’octubre sens dubte mancada de proporcionalitat, informació precisa i intel·ligència.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Ernesto estava il·lusionat amb la sortida d’un llibre especial per a ments obertes i reflexives perquè no militava en cap de les trinxeres de la polarització política dels últims anys. Un llibre que defensa la raó jurídica davant l’activisme jurídic i judicial, del qual es parla poc però que també existeix. Però a l’autor també el va atrapar l’urpa de la Covid-19, i de forma severa. El dia abans d’ingressar a l’hospital va avançar en els programes de Lídia Heredia a TV-3 i de Toni Clapés a RAC1 que la sentència seria absolutòria. Aquest anunci el va fer el 25 de setembre. El 26 va ingressar i vam parlar aquell matí. El seu mòbil va deixar de ser consultat aquella mateixa tarda i durant alguns dies. No sabíem res d’ell. Ho explicaria el 13 d’octubre a través d’un tuit: havia estat intubat amb coma induït. Però l’escriptor i periodista no podia deixar de donar l’exclusiva i el 2 d’octubre va entrar en directe en el programa de Josep Cuní amb un fil de veu per informar que ja s’havia votat en el tribunal i que el resultat era l’absolució per dos vots a favor i un en contra (de la jutge Concepción Espejel i el seu llarg i rabiós vot particular). La seva informació una vegada més va ser certa. La sentència es va fer pública el 21 d’octubre.

Una brillant defensa

La sentència absolutòria de Trapero no s’explica sense la brillant defensa de la seva advocada Olga Tubau. La raó jurídica no només s’ha de tenir sinó que s’ha d’argumentar i defensar amb ‘sapienza’ davant els tribunals. La defensa tècnicament impecable de qui va aconseguir la condemna de José Barrionuevo i Rafael Vera pel segrest de Segundo Marey i de qui ha aconseguit l’absolució de Josep Lluís Trapero. Entaulant la batalla contra l’arbitrarietat, d’una mal anomenada raó d’Estat en un cas i d’una acusació basada en el prejudici i no en la norma. Una defensa rigorosa que no permetia cap concessió a la galeria. Trapero i la seva defensa van deixar descol·locats uns i altres: ni formava part de l’«ho tornarem a fer» ni acceptava ser trepitjat pels comandaments que aquell 1 d’octubre volien deixar els Mossos en una posició subalterna.