Maleït / beneït virus

El mes de juliol passat, en plena pandèmia i per facilitar l’accés a la cultura en temps de diners escassos, cinc entitats punteres del sector cultural de Barcelona van crear, amb l’empara de l’Ajuntament, el Bonus Cultura, una fórmula imaginativa mitjançant la qual un paga 30 euros per un bo que té un valor real de 40 si s’utilitza en la compra de llibres, discos, entrades per al teatre, el cine, la música, etc. Dit en curt: l’Ajuntament et regala 10 euros per bo. I un en pot adquirir i utilitzar tants com necessiti, sense cap límit. Aquest val ve, doncs, a desmentir allò de «ningú dona duros a quatre pessetes».

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

A meitat del mes de juliol es van posar a la venda 50.000 d’aquests vals i ja al setembre uns altres 150.000, que es poden utilitzar a 99 llibreries, 35 teatres, 15 cines, 16 sales de concerts i 8 botigues de discos. Llegeixo ara a la premsa que, a data d’avui, l’oferta d’aquests vals no té la demanda que s’esperava. ¿Sorpresa? Podem lamentar-ho, però el que no hauríem de fer és sorprendre’ns. Perquè se’ns omple la boca (a mi, el primer) parlant de «les necessitats culturals dels ciutadans», quan –decebut, no dic que no, però realista, al cap i a la fi– hauríem de precisar i deixar-ho en «uns quants ciutadans» o en «tot just uns quants ciutadans».

Ara tanquen bars i restaurants (lament, solidari, l’enorme perjudici que això els suposa) i es crea un rebombori exagerat. Però van tancar, al seu dia, cines i teatres –es van mantenir tancats durant sis llargs mesos– i ningú es va manifestar als carrers. Ningú va parlar de caos, ni de privació de llibertats. ¡Maleït/beneït virus que ens posa, per si alguna cosa faltés, un mirall al davant perquè contemplem com ens enganyem a nosaltres mateixos!