EDIFICIS I SOCIETAT

La resposta és: res

Els nous arquitectes renuncien al vedetisme d'abans i sintonitzen amb una altra sensibilitat més delicada, pròxima i integral.

zentauroepp25865095 blau201018191415 / Joan S Puig Pasqual

La prestigiosa revista d’arquitectura ‘Domus’ ha preguntat a l’arquitecte Jacques Herzog –autor al costat de Pierre De Meuron de l’edifici blau triangular Fòrum a Barcelona–, què poden fer els arquitectes davant la catàstrofe ambiental de la Covid. La seva resposta ha sigut rotunda: res. «¿En algun moment de la història un arquitecte ha contribuït a les qüestions fonamentals de la societat? Els arquitectes sempre han acompanyat els poderosos del món». I raona que, malgrat els intents benintencionats, són sempre els promotors i els governs qui dibuixen el territori. «¿Qui posseeix el terreny? ¿Qui pren decisions, qui concedeix permís per construir?» I acaba lamentant-se al reconèixer que els seus edificis no han pogut transformar socialment els barris i ciutats on van ser ubicats. A Barcelona sens dubte no es va lluir, és curiós que tinguem aquí els pitjors edificis dels millors arquitectes. I el seu famós estadi olímpic de Pequín, reconeix, tampoc ha sabut fer-se el seu lloc a la ciutat. La culpa, segons ell, és dels polítics, que amb «el seu cinisme i accions insensates farien empal·lidir els germans Marx».

LA SEVA VISIÓ és decididament antiquada i caduca: tot és culpa dels altres i ningú m’entén. Resumeix l’actitud egòlatra d’un període on les carcasses es valoraven més que els continguts. Mones de pasqua promogudes per aquest poder que abomina, però que mai va rebutjar. Afortunadament, la perspectiva sobre la realitat està canviant ràpidament. Els nous arquitectes renuncien al vedetisme d’abans i sintonitzen amb una altra sensibilitat més delicada, pròxima i integral. D’entrada, no aspiren a ser demiürgs, sinó a solucionar problemes reals. I en això és on saben què i com aportar davant qualsevol problemàtica. Però no només com a herois il·luminats, sinó teixint complicitats i aliances allà on deixaran les seves pedres. Per tant, la resposta a què podem fer els arquitectes és: molt, però poc a poc. I sense arrogància.

Temes:

Arquitectura Coronavirus

Inicia sessió 0 Comentaris