El drama de la immigració

'Cartas mojadas'

La pel·lícula de Paula Palacios s'hauria de projectar als instituts i les facultats de tot Europa, perquè ajuda a prendre consciència de les injustícies que es produeixen diàriament

1
Es llegeix en minuts
'Cartas mojadas'

ALESSANDRO FUCARINI

‘Cartas mojadas’ és una pel·lícula rodada per una dona valenta que mostra el drama que viuen les persones que creuen el Mediterrani a la recerca d’una vida millor cap a un continent idealitzat anomenat Europa. Una pel·lícula que es desenvolupa al barco d’Open Arms i que mostra la dramàtica experiència de traslladar 550 nàufrags a través d’una missió estremidora. Alguns moren. Els que arriben seran oblidats i quedaran a mercè de la marginació. No aconsegueixo treure’m del cap els africans ajaguts sobra la neu bruta dels carrers de París. Gent que destorba, paràsits que la policia desallotja sense contemplacions. És gent que fuig de l’horror esperant trobar una cosa millor, i que topa de cara amb el menyspreu de molts i l’erràtica resposta política que no busca una solució adequada. I aquesta solució no és aquí, sinó allà, als seus països. Veure com els cadàvers d’un nadó i de dos adults són rebutjats per la Marina italiana és desolador. Hi ha tant per fer i tan poc rèdit per treure.

Aquesta pel·lícula s’hauria de projectar als instituts i les facultats de tot Europa, perquè ajuda a prendre consciència de les injustícies que diàriament s’estan produint a poques milles de casa nostra.

El pitjor moment és quan, en plena nit tancada, l’equip de filmació aconsegueix pujar a un guardacostes libi que deté en alta mar uns quants nàufrags a punt de morir. Els torna a Líbia. Allà els espera la venjança en forma de reclusió i maltractament físic.

Notícies relacionades

Tots sabem que és un problema de difícil solució. Open Arms no pot ni ha de deixar de salvar aquests éssers humans que fugen desesperats enfrontant-se a una perillosa travessia.

No és fàcil gestionar el problema una vegada que els emigrants han arribat a les costes d’Europa. Sabem els problemes que es generen quan, ja a Europa, no se sap què fer amb ells. És per això que s’ha de traçar un pla internacional que doni solucions des de l’origen; altrament, hi continuarà havent aquest imparable degoteig de morts de gent que, a diferència de nosaltres, ha tingut la mala sort de néixer al lloc equivocat.