31 d’oct 2020

Anar al contingut

El duel entre el CGPJ i el Govern

Conflicte institucional

J J GUILLEN

Conflicte institucional

Xavier Arbós

El que ha passat per l'absència del Rei en l'acte dels nous jutges té més a veure amb una mala gestió que amb el desbordament de competències

L’absència del Rei en l’entrega dels despatxos als nous jutges ha provocat un conflicte institucional bastant seriós, com han mostrat els mitjans de comunicació. És necessari aprendre del que ha passat, ja que, des del meu punt de vista, hagués sigut possible mitigar-ne les conseqüències.

Estem davant un conflicte polític, que no entra dins del que la llei orgànica del Tribunal Constitucional defineix com un conflicte d’atribucions entre òrgans constitucionals de l’Estat, als articles 59.1 i 73 i següents. En efecte, no es tracta que el Govern o el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es retreguin haver exercit atribucions que no els correspon. Si fos així, qualsevol d’ells hauria pogut acudir al Tribunal Constitucional, que resoldria d’acord amb les regles constitucionals. No és així, perquè el que ha passat té més a veure amb una mala gestió que amb el desbordament de competències.

L’agenda institucional del Rei

El Govern d’Espanya pot condicionar l’agenda institucional del Rei. Estem en una monarquia parlamentària, i el cap de l’Estat ha d’exercir la seva funció representativa en el marc del que disposi el Govern de torn. Però aquest ha d’assumir la responsabilitat de les decisions que imposa al Rei, de manera que ha de donar explicacions si li són requerides. En el cas que ens ocupa, el Govern va començar donant evasives per al final adduir raons de seguretat, sense concretar gairebé res. Sembla que hi ha una relació inversament proporcional entre el temps que es triga a contestar i la credibilitat de la resposta, de manera que no és estrany que l’oposició hagi aprofitat l’ocasió per atribuir al Govern les intencions que més desgast li puguin ocasionar.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Quant al CGPJ, la seva frustració és comprensible. La presència del Rei en l’entrega de despatxos als nous jutges té una forta càrrega simbòlica, com a recordatori que el poder judicial és un poder de l’Estat que el Monarca simbolitza, que s’exerceix pels jutges i magistrats. La intensitat de les queixes fetes públiques per Carlos Lesmes, president del CGPJ, va incomodar el ministre de Justícia, però potser el seu malestar hauria sigut menor si els jutges i l’opinió pública haguessin percebut més esforç previ en donar explicacions sobre l’absència del cap de l’Estat.

Tot va empitjorar després que fonts judicials informessin d’una trucada del Rei a Lesmes, en què Felip VI li va expressar que li hagués agradat assistir a l’acte. El vicepresident Iglesias i el ministre Garzón van reaccionar amb molta duresa, retraient al Monarca la seva falta de neutralitat. No comparteixo aquest punt de vista, i em sembla desmesurat que s’agafi com a comportament institucional impropi el que sembla ser una trucada de cortesia. Imagino que les fonts judicials que van filtrar la notícia de la trucada ho van fer per deixar en evidència el Govern, a costa de comprometre el Rei, presentant-lo com un aliat en la seva controvèrsia. De ser així, és reprotxable, però segur que s’han d’estar fregant les mans al veure el que ha passat: la reacció excessiva d’Iglesias i Garzón, que són membres del Govern, sembla situar el Rei del seu costat.

Canviar l’actitud cap a la Monarquia

El nostre país ja té molts problemes, i un conflicte protocol·lari que provoca una nova controvèrsia institucional sobre la corona no resoldrà res. Però amb lamentar-ho no n’hi ha prou, i per això crec que les forces polítiques han de canviar d’actitud cap a la Monarquia. Sobreprotegir-la, a base de colpejar amb el Codi Penal els qui en ús de la llibertat d’expressió la critiquen o caricaturitzen, és una mala idea perquè contribueix a soscavar-ne el prestigi. Les institucions el necessiten, i a la Monarquia li costa mantenir-lo. El caràcter hereditari que li és inherent xoca amb el principi d’igualtat en l’accés als càrrecs públics. I, a més, el rei que l’encarna no pot defensar la monarquia en primera persona quan vulgui i com vulgui, perquè ha de condicionar les seves manifestacions públiques a l’acord del Govern de torn. Per això els titubejos de Pedro Sánchez en l’episodi de l’entrega de despatxos als jutges tenen conseqüències polítiques d’una certa envergadura. Quan el protocol és irreprotxable i es donen oportunament les explicacions necessàries, es minimitza el risc d’ús partidista de les friccions institucionals i l’erosió de la imatge del cap de l’Estat.

Els experts en comunicació, com Antoni Gutiérrez Rubí i Toni Aira, venen insistint en la importància de les emocions en la política, i en els riscos populistes dels seus excessos. Una manera de conjurar-los és, precisament, oferir explicacions, perquè la seva absència no la pagui el bon funcionament de les institucions.