24 set 2020

Anar al contingut

Anàlisi

JxCat necessita guanyar temps

FERRAN NADEU

JxCat necessita guanyar temps

Gemma Ubasart González

Si hagués estat per Torra, probablement ja s'haurien convocat els comicis, però Puigdemont sap que el seu partit no està encara en disposició de presentar-se a unes eleccions

La intervenció de Quim Torra en el debat de política general no ha sortit gaire del guió previst. El president havia anunciat que només parlaria de la situació del país i de la gestió de la pandèmia. I així ho ha fet. Ha dedicat dues hores a explicar com s’ha fet front a la situació excepcional i quins són els plans futurs en el camp sanitari, econòmic i social. Només al final del seu discurs s’ha referit a qüestions que podríem dir més polítiques. ERC i la CUP havien demanat abans d’aquesta sessió pactar un full de ruta davant la seva imminent inhabilitació, però Meritxell Budó va ser clara:  plantejaments d’aquests tipus «normalitzen la repressió».

Quatre son els escenaris que es podrien obrir a partir d’ara, cada un amb els seus partidaris, són quatre. En primer lloc, la convocatòria anticipada d’eleccions. Fa temps que des del PSC i els comuns reclamen que es posi fi a un Govern esgotat. A ERC, tot i que amb la boca petita, també és l’opció que més prefereixen. Anar a les urnes i recomençar amb un nou govern i legislatiu. En segon lloc, escollir un altre president que substituís Torra quan aquest no pugui continuar exercint les seves funcions. Artur Mas, per exemple, veuria bé aquesta opció. A una part del món postconvergent, aquell que té més aversió al risc, li semblaria un bon camí. Encara que no s’han posicionat obertament, a Ciutadans temen tornar a les urnes. Tampoc els aniria malament des del seu punt de vista: qui dia passa, any empeny. En tercer lloc hi hauria la possibilitat d’explorar una ‘via Venturós’. Des de la CUP s’ha apuntat la proposta d’una doble presidència: una simbòlica i l’altra l’efectiva. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

I finalment, hi hauria l’escenari de no fer res. Anar a una convocatòria automàtica d’eleccions un cop s’hagin esgotat els terminis sense arribar amb èxit amb una elecció en seu parlamentària. JxCat se situa en aquesta aposta i, més per omissions que per accions, empeny el país cap aquí. Però no a tothom d’aquest món convenç l'opció. El mateix president Torra ha tingut dubtes. Si hagués estat per ell, probablement ja s’haguessin convocat els comicis. Més activista que polític, la seva obsessió actual és la gestió de la pandèmia. I, per tant, sap que és necessari tenir un Govern potent i legítim per gestionar l’emergència que tenim a sobre. Una maquinaria executiva ben greixada. Però Carles Puigdemont, aquest sí polític amb totes les lletres, amb olfacte i capacitat de lideratge, sap que necessita guanyar temps per poder preparar amb èxit el desafiament electoral. JxCat encara no està amb disposició de presentar-se a unes eleccions. I aquesta constatació és la que de moment s’ha imposat.

Perquè, de fet, la incògnita de com es presentarà el món postconvergent, i la potència electoral que aquest pot mantenir, és l’única variable rellevant que queda per resoldre en relació amb els futurs comicis. ¿Mas aconseguirà ecuperar la unitat perduda o hi haurà una llista encapçalada per Puigdemont i una altra per Àngels Chacón? En cas que això succeeixi, ¿quin electorat atraurà cada oferta? ¿Marta Pascal disputarà el seu escó amb el PDECat o amb el PNC? Moltes coses encara poden passa. Però, per això, JxCat necessita guanyar temps.