Bulgària, nova crisi a la UE

El president búlgar, l’independent Rumen Radev, va reclamar el 2 de setembre al Parlament la dimissió del conservador Borissov i el seu Govern, recolzant els manifestants. Borissov, per mantenir-se en el poder fins a les eleccions del març i evitar un Govern interí nomenat pel president, promou reajustaments ministerials i una reforma constitucional, malgrat no comptar amb la majoria qualificada de dos terços per aprovar una nova Constitució.

Més de 13 anys després del seu ingrés a la UE, Bulgària continua gangrenada per la corrupció fins a les més altes esferes i per un nivell molt elevat de crim organitzat, malgrat la tutela exercida per la Comissió Europea des de l’adhesió. Això manté el país exclòs de l’espai europeu Schengen sense fronteres interiors.

Tràfic sexual

Bulgària apareix com el país més corrupte de la UE a l’Índex de Corrupció 2019, que publica Transparency Internacional. Ocupa el lloc 74è del rànquing mundial, per darrere fins i tot de Bielorússia, amb una puntuació de 44 sobre 100. La corrupció li costa anualment fins al 22% del producte interior brut (PIB), segons un estudi del Parlament Europeu. Les fonts d’ingressos més grans del crim organitzat búlgar són: l’explotació sexual, el trànfic il·legal de carburants, el frau als fons europeus i a l’IVA i el narcotràfic, segons l’informe del Center for the Study of Democracy.

Malgrat les altes taxes de creixement econòmic i la pèrdua del 9% de la població des de l’ingrés a la UE, el PIB real per càpita de Bulgària continua sent de lluny el més baix dels estats membres, i se situa en 6.800 euros anuals el 2019, en comparació amb els 27.980 de mitjana de la UE i els 25.170 d’Espanya, segons l’Eurostat. Bulgària també és el país de la UE amb més volum d’economia submergida, que equival al 37,8% del PIB, segons el Fons Monetari Internacional (FMI).

Malgrat ser un democràcia formal, «els oligarques dominen els principals partits i el Govern», determinen la seva agenda política i «controlen el vot» a escala local, destaca l’informe de Freedom House. Això s’ha exacerbat després que el Govern va suprimir el 2019 el límit a les donacions privades i d’empresaris als partits, cosa que «soscava el pluralisme polític i estimula les pràctiques corruptes», assenyala l’informe. La corrupció també infecta el poder judicial, que a més és instrumentalitzat per perseguir els seus rivals polítics del Govern, incloent-hi el registre de les oficines del president Radev al juliol després de revelar que el servei de seguretat governamental protegeix oligarques.

Persecució judicial

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Bulgària també és una «ovella negra» pel que fa a la premsa, amb intimidació, violència física i persecució judicial de periodistes i mitjans crítics, denuncien Freedom House, Reporters sense Fronteres i l’Associació Europea de Periodistes. El Govern de Borissov controla fèrriament els mitjans públics i s’assegura la fidelitat dels privats mitjançant una distribució partidista de fons europeus i publicitat i el seu control per oligarques fidels. Els empresaris Kiril i Georgi Domuschiev van comprar el 2019 el grup privat més gran, Nova Broadcasting Group, i el diputat i oligarca Delyan Peevski controla diaris, el Kanal 3 de televisió i webs de notícies.

Borissov es beneficia del suport del Partit Popular Europeu (PPE) i dels democristians alemanys d’Angela Merkel, malgrat governar coalitzat amb l’extrema dreta. A diferència d’Hongria i Polònia, Borissov ha evitat la confrontació amb la Comissió Europea i els principals països de la UE. El seu partit, el GERB, és molt lleial al PPE i es presenta com l’únic garant de l’estabilitat i la contenció de la influència russa, instrumentalitzant la seva estratègica posició al mar Negre, fronterer amb Turquia. Però Bulgària comença a preocupar el Parlament Europeu. El seu subcomitè de supervisió de la democràcia i els drets fonamentals va fer una reunió a porta tancada el 28 d’agost sobre la greu situació del país.