El curs universitari

El misteriós ministeri de Castells

Les paraules de ministre sobre la tornada a la universitat provoquen més dubtes que certeses

1
Es llegeix en minuts
El misteriós ministeri de Castells

DAVID CASTRO

He sabut que al ministre d’Universitats Manuel Castells li van operar l’esquena la setmana passada, i penso que devia ser una hèrnia de carregar amb tanta responsabilitat. Després d’una desaparició digna de David Copperfield, ha reaparegut des de casa seva en connexió telemàtica i ha dit en la conferència de rectors que la tornada a classe, una mica, com cada un ho vegi. Que un no s’ha de ficar en la llibertat dels altres.

Manuel Castells és un gran acadèmic, profusament citat per experts en tot el món. Una llumenera absoluta digna del respecte intel·lectual més gran, que demostra que, per ser bon polític, gairebé millor ser una mica més tonto. Però el Govern necessitava figurants i s’havien acabat els astronautes, així que van crear aquest ministeri.

El pla A de Castells per a la reactivació del curs són generalitats. Li van preguntar els rectors si tenia un pla b i va dir: «Consisteix a sobreviure en les condicions que puguem». Una frase digna de figurar a l’Apocalipsi, però sobreviure, ¿qui? ¿Es referia Castells a la marabunta de professors associats de qui s’aprofiten totes les universitats espanyoles, aquells que cobren 200 euros per mil-i-una classes? ¿A ell mateix? ¿Al Govern? Sobreviure com puguem és una bona màxima estoica, però d’un ministre s’espera una mica més.

Notícies relacionades

Les paraules de Castells han provocat, és clar, més dubtes que certeses. Preguntes relatives a la seguretat del campus, a la possibilitat d’interrompre les classes i, sobretot, dubtes ontològics referits a la utilitat del seu ministeri. Aquesta és potser la incògnita més gran de totes. Sospitem que aquesta institució es va crear, auspiciada per la urgent necessitat de repartir càrrecs en la coalició, en la mateixa mònada que la de Consum, el poder bolxevic del qual va aconseguir interrompre els anuncis de cases d’apostes mentre no hi va haver futbol, i para de comptar.

Si li permeten les seves atribucions, potser Castells podrà convocar un concurs, i a veure si algú encerta per a què serveix el seu ministeri.