LA RÚSSIA POSTSOVIÈTICA
Verí a la tassa de te
L'ús de verí permet la impunitat per denegació i, alhora, transmet un missatge esgarrifós: respirem al teu clatell
navalnyok
La novel·la criminal ha il·lustrat molt sobre els efectes dels verins: l’arsènic sublimat fa olor d’all, el cianur a ametlles amargues —ho sabia bé l’Agatha– i l’estricnina tenyeix el rostre del finat d’un blau cianòtic. És arma femenina, pura ‘finesse’, astúcia i premeditació. Ni fa rajar sang, ni fa soroll, ni la seva ocupació requereix força física; tan sols exigeix paciència i proximitat a la vida més íntima de la presa: la cuina, el llit, el calaix de la roba interior. El verí, en realitat, pretén disfressar de mort natural l’assassinat perquè el món continuï girant com si res. És un ingredient essencial a les pel·lícules en blanc i negre, semblaria un recurs d’un altre temps si no fos perquè el Kremlin l’introdueix en la trama cada dos per tres: l’opositor rus Aleksei Navalni es recupera en un hospital de Berlín després que li enverinessin el te a l’aeroport siberià de Tomsk. Presumptament.
Seria suggestiu però enganyós jugar amb la hipòtesi del verí com a arma política en la història Rússia. Per rematar Rasputin, el monjo boig i gegantot, presumpte amant de la tsarina, van haver d’afegir al cianur de potassi diversos trets i un bany gelat a les aigües del riu Neva, però qui de veritat està elevant l’enverinament a categoria és Vladímir Putin. Durant els seus 21 anys de mandat en un o un altre càrrec –gairebé tants com el seu amic bielorús Aleksandr Lukaixenko–, ja són diversos els dissidents que han trobat la mort per enverinament o l’han esquivat de miracle. L’exespia Aleksandr Litvinenko a Londres i la periodista Anna Politkóvskaia, que va sobreviure a una intoxicació abans de morir a trets. L’expresident ucraïnès Víktor Iúsxenko va salvar la pell, però li va quedar la cara blava i plena de protuberàncies. L’ús del verí, típic de serveis secrets, és teatral, permet la impunitat per denegació i, alhora, transmet un missatge esgarrifós: respirem al teu clatell. Així es juga al pòquer en l’espai postsoviètic. Caldrà estar atents a la carta de Bielorússia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
