Urgeix la coordinació internacional per recuperar el turisme

Els efectes de la Covid-19 en el turisme, en el seu sentit més ampli, estan sent demolidors. Turisme, comerç, cultura, restauració... estan vivint un malson que requereix, una vegada per sempre, coordinació internacional per mitigar-ne els efectes.

Avui desconeixem quan durarà aquesta pandèmia, si hi haurà vacuna o un antídot efectiu i vivim en un entorn d’incerteses que no ens pot deixar paralitzats, a l’espera de temps millors. A l’inici de la pandèmia, les decisions dels governs han anat en la línia de protegir les vides, sacrificant l’economia. Després de sis mesos convivint amb el virus i amb més coneixement sobre aquest, hem d’actuar i executar totes les solucions que permetin compatibilitzar vida i economia.

Juntament amb les actuacions sanitàries, hem d’‘aprendre’ a coexistir amb aquest virus, interioritzar que la seva existència pot durar i veure de quina manera podem garantir la prevenció i reimpulsar aquells sectors més afectats de què depenen centenars de milers de llocs de treball. Es tracta, a més d’ajudar les empreses en forma de liquiditat, crear les condicions necessàries perquè l’economia rodi i generi riquesa en un nou entorn on les mesures preventives es mantindran durant molt temps.

Respecte al turisme, en el qual la mobilitat és el seu component bàsic, els experts asseguren que es pot viatjar i alhora protegir vides sempre que es compleixin els protocols bàsics.

Això implica que ja podem actuar. Urgeix una coordinació internacional per salvaguardar els milions de llocs de treball que genera una indústria com la del turisme. Protocols comuns per restablir, amb confiança i seguretat, el trànsit de persones. Fins ara la descoordinació i els interessos creuats entre països han sigut evidents; diversitat de protocols, mesuraments, tipologies de tests, recomptes, donant lloc a una situació de desconfiança total de la qual Espanya és de les que més mal parades n’ha sortit. No hem sigut capaços de donar una resposta global ni regional.

¿Quines mesures podríem adoptar per mitigar aquesta situació?

1.- En primer lloc consensuar i aprovar entre tots els països mesuraments i tests reconeguts com a vàlids, acceptats globalment.

2.- En segon lloc hem d’acordar quan i on els aplicarem. Ja hi ha molts països com Alemanya, on els viatgers procedents de zones d’alt risc són sotmesos a tests. També ofereixen proves els aeroports de Tòquio, Istanbul i Hong Kong, entre d’altres. Crec que tots els països haurien d’exigir un test negatiu als passatgers que arribin als seus aeroports: proves ràpides, instantànies als aeroports de sortida. Un ciutadà que viatja Londres-Barcelona-Londres, hauria de demostrar a l’arribar que disposa d’un test negatiu i al tornar a Londres, abans de sortir, a l’aeroport s’hauria de sotmetre a un altre test que garanteixi que surt sense Covid. Així, controlaríem no només l’entrada al nostre país de persones lliures de Covid sinó el retorn al seu lloc d’origen en les mateixes condicions.

3.- És inevitable fer referència a la possibilitat que els passatgers donin positiu a l’aeroport de sortida cap al seu país d’origen i que s’hagin d’aplicar mesures de quarantena que requereixin prolongar la seva estada amb uns costos afegits. Actualment ja existeixen assegurances Covid, que cobreixen aquesta tipologia de sinistres.

4.- A partir d’aquí s’hauria de determinar qui paga els costos derivats d’aquesta operativa; els estats, les companyies aèries, els passatgers... A Espanya, amb l’afectació que el turisme està tenint en l’economia, entenc que es podran establir els consensos necessaris perquè aquesta qüestió no sigui un problema.

5.- El que s’ha exposat exigeix lideratge. Espanya, com la gran perjudicada, ha de prendre la iniciativa emplaçant els diferents països a arribar a un acord que permeti la reobertura. El turisme és el sector que més riquesa aporta a l’economia, representant el 14,6% del PIB i 2,8 milions de llocs de treball. És Espanya la que ha de liderar aquesta obertura sense esperar que siguin altres països, molt menys dependents del turisme com Alemanya o el Regne Unit, els que agafin les regnes. Liderar és un acte de responsabilitat, de deure envers totes aquelles empreses que estan patint, per als negocis que, si no es reverteix la situació, hauran de tancar, i per a totes aquelles persones que es veuran sense feina.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Crec que si les accions exposades fossin obligatòries, consensuades i coordinades globalment, es donaria pas a obrir els viatges intercontinentals, i es reduirien algunes de les restriccions i quarantenes imposades. Una modesta represa dels viatges pot tenir enormes beneficis econòmics i generar ocupació; i proporcionar un nou impuls en un sector que contribueix al PIB de l’economia de manera molt transversal i que actua com a pol d’atracció de talent.

*Directora General de Turisme de Barcelona