Tribuna

Un home savi i just

Va conservar intacta fins al final la clarividència de la qual va fer gal·la durant tota la seva vida, en les múltiples responsabilitats que va ocupar amb brillantor

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp54627438 opi pinto200824201841

zentauroepp54627438 opi pinto200824201841 / Nieva Jordi

Josep Joan Pintó Ruiz va ser un home savi. Un mestre de la paraula, de l’advocacia i de la vida, que, sense cap mena de dubte, mereix ser acomiadat ‘Cum Laude’, amb lloança, utilitzant una de les expressions llatines que tant li agradaven i a les quals amb tant domini recorria amb tant de domini assíduament a les cloendes de les sessions del Cercle Financer.

Les seves paraules constituïen invariablement una eloqüent forma de ‘laudatio’, que ni l’orador convidat ni tots els que estavem presentes oblidarem amb facilitat, ja que el seu enginy, erudició i sentit de l’humor resultaven sempre sublims.

En Josep Joan ens va deixar diumenge passat a Barcelona als 93 anys, conservant intacta fins al final la clarividència de la qual va fer gal·la durant tota la seva vida, a les múltiples responsabilitats que va ocupar de manera brillant. En moltes d’elles vaig tenir la sort de disfrutar de la seva lucidesa i de la seva proximitat.

Sent un dels més insignes juristes catalans contemporanis, es va especialitzar en l’arbitratge i la resolució de conflictes i sempre va ser recte i just. En Josep Joan era una persona en les intencions de la qual sempre podies confiar. Sensible, generós, compromès i home de família, feia bona la sentència de Publi Terenci Àfer: «Soc humà i res humà m’és aliè».

Els seus mèrits i reconeixements són tan extensos que resulta difícil sintetitzar-los. El seu magisteri i el seu ascendent el van portar a ser degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona i, posteriorment, president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

L’any 1982 va ser nomenat president de La Caixa de Barcelona, que vuit anys després s’integraria amb la Caixa de Pensions, i donaria lloc a ‘la Caixa’, de la qual va ser successivament president i vicepresident, juntament amb Juan Antonio Samaranch, en la seva primera etapa després de la fusió. Sempre ha sigut un referent per a mi, un home d’equip, allunyat de protagonismes individuals. I tinc l’honor, també, que fos un dels meus predecessors en la presidència de la Fundació ‘la Caixa’ i de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA), on mirarem d’honrar el seu exemple de lideratge i el seu llegat.

Notícies relacionades

Deia Leonardo Da Vinci que «La saviesa és filla de l’experiència» en una frase de la qual la vida d'en Josep Joan és un immillorable exemple. Perdurarà el seu record en tots nosaltres com un home modèlic, disposat sempre a col·laborar, amb un caràcter exquisit, un cap certament privilegiat i una categoria humana excepcional. 

*President de la Fundació Bancària ‘la Caixa’