¿Qui ha dit por?

La tornada al cine està sent molt més fàcil del que previsiblement serà la tornada al col·le. No es tracta, encara, d’un retorn en tota regla; de moment hi ha pocs cines oberts, encara menys estrenes i escassos, molt escassos, els espectadors. Però és un signe, un exemple de les ganes (la necessitat) de trobar-se i compartir.

Més complicada resulta la tornada al teatre. El Govern ha rectificat la seva absurda decisió del juliol passat i els teatres de Barcelona poden tornar a obrir les portes (tot i que amb severes restriccions d’aforament: només el 50%), a partir del 2 d’agost i per un període de 15 dies, passats els quals, i en vista de l’evolució de la pandèmia, s’estudiaran noves mesures.

El sector del teatre creu que aquesta limitació del 50% fa inviable l’obertura. Però com que està acostumat a una llarga i contínua cursa d’obstacles, confia que, arribat el setembre i amb la millora de les condicions sanitàries, pugui aixecar de nou el teló sense més restriccions que les que venen donades per l’obligat distanciament entre butaques, cosa que ja limita considerablement el nombre d’espectadors. Amb aquesta esperança preparen, amb valentia, la nova temporada.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En aquesta tornada al teatre, però, ja res serà el mateix. Una enquesta realitzada a Londres l’última setmana ha posat de manifest que una de les pitjors amenaces per a la tornada normalitzada al teatre és la preocupació del públic per arribar fins allà. Els hipotètics futurs espectadors afirmen que el seu temor principal no està en el fet d’«entrar i asseure’s en un teatre» sinó en el fet de «desplaçar-se per anar-hi» al teatre.  Anar i tornar, per ser més precisos. Una majoria reconeix que desitja assistir a les representacions però alhora diu que no sap com fer-ho perquè té una por cerval a utilitzar el transport públic. ¡Déu n’hi do!

Jo crec que a peu, amb bicicleta, amb patinet, amb camell o amb cotxe de cavalls, s’hi pot arribar si hi ha ganes. I si els hem d’ajudar a desplaçar-se, soc el primer per portar-los en braços o a collibè. ¿Algú va dir por?