15 d’ag 2020

Anar al contingut

SECTOR DISCRIMINAT

Cultura distòpica

Cultura distòpica

Jenn Díaz

Museus, cines, teatres i llibreries ens van salvar centenars d'hores de confinament, però ara no es podran salvar sols

Durant els dies de confinament, i quan ja començàvem a preguntar-nos com desconfinaríem la cultura, una de les demandes més unànimes del sector era no tornar a parlar dels aforaments. Els espais culturals no necessiten, ni ara ni abans de la pandèmia, estigmes i prejudicis. De la mateixa manera que no s’ha demonitzat el transport públic i hem provat de convertir-lo en un espai segurels espais culturals sempre han patit perquè se’ls assenyalava. La cultura en viu, en llocs oberts o tancats, es presentava com una aglomeració sense matisos, i la població la llegia com un focus de contagi. Per això també era necessària una bona campanya de comunicació que acompanyés el desconfinament de la cultura, perquè si amb prou feines s’omplen els aforaments i les empreses culturals sobreviuen enmig de la precarietat assumida, enmig de la incertesa del confinament més estricte encara costa més.

Parlem de turisme, de fronteres, d’avions. Parlem de terrasses i de discoteques. Els bars, la platja. Però quan es tracta de museus, cines, teatres o llibreries, de seguida traiem la calculadora i mirem quantes persones hi podem ser i quin és el risc que correrem. Això passa perquè, equivocadament, encara hi ha qui no considera essencial la cultura, i que per tant no prioritzarà pensar com desconfinar els espectacles i com millorar la seva seguretat. Aquests dies, per si no en tinguéssim prou, i d’aquí el títol, veiem com encara és més perversa la situació: algunes companyies del Segrià han de patir la discriminació per viure en una zona que ha hagut de reduir l’activitat. A la precarietat sistèmica del sector cultural, a la precarietat extrema del confinament, a la incertesa del desconfinament, al desequilibri de la represa i a la fragilitat de la cultura... ara a més hi hem d’afegir aquest tipus de distopia, on els treballadors i les treballadores de la cultura no podran treballar com a mesura de seguretat. Si d’aquesta crisi havíem de sortir-ne millors, em sembla que no estem entenent gairebé res. La cultura ens va salvar centenars d’hores de confinament, però ara no podrà salvar-se sola.