09 d’ag 2020

Anar al contingut

Anàlisi

Premi a la moderació

Luis Tejido

Premi a la moderació

Rosa Paz

Els bascos han premiat la moderació i la sensatesa d'Iñigo Urkullu i d'un PNB embolicat a la bandera de la bona gestió i l'estabilitat

Els bascos han premiat la moderació i la sensatesa d’Iñigo Urkullu i d’un PNB embolicat a la bandera de la bona gestió i l’estabilitat i allunyats tots dos, el ‘lehendakari’ i el seu partit, de qualsevol cosa que faci olor de radicalisme nacionalista. Molt apartats de la deriva que el nacionalisme moderat català va emprendre fa ara deu anys i que li ha portat a posicions sobiranistes i a un escenari de tensió política i social, que al País Basc només els votants d’EH Bildu observen amb interès i, de vegades, amb enveja. 

Però fins i tot l’esquerra abertzale, que com el PNB millora les seves posicions amb quatre escons més que els que va obtenir el 2016, ho ha aconseguit accentuant més el seu perfil social que l’independentista i venent als seus electors la seva capacitat de pactar polítiques concretes –la polèmica derogació de la reforma laboral, per exemple– amb el Govern de Pedro Sánchez. De fet, EH Bildu s’ha nodrit de bona part del vot jove d’esquerres que fa quatre anys es va decantar per Elkarrekin Podemos. És una nova generació, que no té memòria d’ETA –que va deixar de matar fa deu anys– i que, per tant, manca de prejudicis respecte al partit d’Arnaldo Otegi. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El partit de Pablo Iglesias, amb cinc escons menys, s’ha enganxat una patacada fins i tot superior al del PP basc. Una caiguda, no tan greu com la soferta a Galícia, però que el col·loca, no obstant, en una posició marginal a l’escenari polític d’Euskadi i deixa a a Iglesias tocat i molt debilitat a l’escenari polític espanyol.

Tampoc a Sánchez li han anat bé les eleccions basques, on els socialistes no han aconseguit els 12 escons que anhelaven i no s’han beneficiat ni de l’estrebada que podria tenir el president del Govern ni de la ben valorada gestió de l’Executiu basc, on governen en coalició amb el PNB. Sol ser normal que el partit més fort es beneficiï dels assoliments d’una coalició, ha passat anteriorment al País Basc i passa, per exemple, a Alemanya, però el PSE aspirava a fer-se amb el recolzament d’almenys d’una part dels votants que ha perdut Podem i no ho ha aconseguit. Els socialistes, amb tot, han recuperat la tercera posició al tauler electoral basc i es mantindran en el Govern d’Ajuria-Enea coalitzats amb el PNB. 

També ha fracassat l’aposta de Pablo Casado per l’ala més radical del PP basc, en clara contradicció amb la moderació de Núñez Feijóo, i en el que semblava un intent de competir amb Vox, per tancar a la ultradreta qualsevol possibilitat d’entrar al Parlament de Vitòria. Els populars, en coalició amb Ciutadans, han perdut vots i escons i malgrat portar de candidat a Carlos Iturgaiz, que va ser el cap de Santiago Abascal en els seus anys de militant popular basc, no han pogut impedir que Vox obtingui un escó per Àlaba. Un fiasco en tota regla, que col·loca a Casado en una posició feble davant l’ala moderada del seu partit i amenaçat per l’ombra del líder gallec.

Un mal dia per als Pablos, Iglesias i Casado, i bo per als nacionalistes, el PNB i Bildu.