SEXpeare

Penjat d’aquesta xarxa he arribat a veure aquests dies (canal NT At Home de Youtube) dos formidables muntatges teatrals que, sense haver sigut creats per a aquesta celebració en concret, s’ajusten com a anell al dit a molts requeriments de l’anomenat Orgull. Els dos amb un nexe comú: Shakespeare. 

Em vaig divertir fins i tot dir prou veient ‘Twelfth Night’, una recent posada en escena del National Theatre de Londres que de manera molt intel·ligent subvertia, de dalt a baix, tots els codis d’identitat sexual. Portant a l’extrem el joc de la confusió de gèneres ideada per Shakespeare al fer que Viola, vestida d’home, usurpi la figura del seu germà bessó Sebastià («No es cordero, que es cordera», va titular el 1953, amb encert, León Felipe la seva versió castellana de l’obra) el director del muntatge converteix a Malvolio (majordom) a Malvolia (majordoma) aconseguint, amb el canvi, que els versos que ella dedica a la seva estimada Olívia sonin tan sentits com sempre, però de més llarg abastament que mai.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El segon muntatge, ‘A midsummer night’s dream’, es pot veure fins al pròxim dijous 2 de juliol. En aquest cas, Nicholas Hytner, el director, s’atreveix amb un radical canvi de papers: on Shakespeare va escriure Titania ell reescriu Oberon, de manera que, a l’embruixat bosc d’Atenes, sigui aquest, rei i no reina, que, víctima de l’encanteri, es desperti enamorat del primari i orellut Bottom. 

M’atreveixo a suposar que si Shakespeare escrigués avui, el divertirien les dues propostes. De com ell entenia la qüestió sexual dona bon compte el llibre ‘SEXpeare. Amor i sexe en Shakespeare’, de Rosa Maria Martínez Ascaso (Cossetània Edicions), que els recomano encaridament. Una passada. Tant o més que els muntatges esmentats.