Al contraatac

De 'Tauró' a 'Dunkerque'

La situació em recorda una mica a 'Bienvenido, Mr. Marshall'. Que vinguin turistes, com sigui, i si hi ha un rebrot ja ens espavilarem

1
Es llegeix en minuts

4d259593-be83-430e-8be1-518032dfe14a-hd-web / periodico

Crec que devia tenir 12 anys aquell dia que em vaig sentir tractat injustament a casa i que vaig decidir anar-me’n i no tornar. Més tard, aproximadament a l’hora de berenar, vaig tenir ganes d’arreglar ràpidament el problema i vaig aconseguir una tornada honorable.

La gent del nostre país ha sigut castigada pel coronavirus, va entendre el confinament i va tancar estrictament les portes al turisme per raons sanitàries. Però en aquests moments, coincidint també precisament amb l’hora de berenar, tot i que sigui evident que la pandèmia no ha acabat, ha decidit desfer les fermeses i es posa les seves millors gales per atreure com sigui els que van deixar de venir. Com que tinc un dia de pel·lícula confessaré que la situació em recorda una mica al ‘Bienvenido, Mr. Marshall’. Que vinguin, com sigui, i si hi ha un rebrot ja ens espavilarem.

Notícies relacionades

Hem decidit –o han decidit per nosaltres– arriscar-nos. Ja ho veurem. Veurem si s’imposa la serietat o si el ‘tot pel negoci’ camufla al màxim a partir d’ara realitats incòmodes. Em ve a la memòria amb temor una altra pel·lícula, ‘Tauró’, amb els poders fàctics dissimulant la realitat per no espatllar la temporada turística incipient. Serà necessari molt sentit de la responsabilitat per les autoritats locals, autonòmiques i centrals davant les pressions empresarials. I molta valentia. ¿Aconseguirem una treva en el partidisme desmesurat en què viuen? Després del que s’ha vist fins ara fins i tot amb el coronavirus és legítim dubtar-ho.

L’etapa que obrim necessita molta capacitat política, organització, imaginació tècnica i honradesa. Perquè pot resultar relativament senzill, si hi ha ferma voluntat per fer-ho, efectuar controls preventius i seguiment de persones contaminades als aeroports, ports marítims i estacions de tren. Però de moment ningú ens ha sabut explicar de forma satisfactòria quines mesures s’adoptaran per evitar i seguir les trajectòries dels contagiats que vinguin per carretera. I serà dificilíssim fer-ho. Recorro a un altre film, ‘Dunkerque’, i l’arribada massiva d’un eixam de petits i mitjans barcos incontrolats i incontrolables a la costa britànica. Necessitem, sens dubte, els turistes i ja és l’hora de berenar, però a la vista del que està passant a la Xina i l’amenaça d’un rebrot, ¿sabrem fer-ho?