13 d’ag 2020

Anar al contingut

LA CLAU

Com més va pitjor

Com més va pitjor

Rosa Paz

És més que evident que l'estratègia política consisteix a minar la legitimitat del contrari i fins i tot destrossar-ne la reputació

Tot i que costi adonar-se’n, en els últims dies hi ha hagut almenys dues bones notícies. Eclipsades per la commoció causada per l’anunci del tancament de Nissan i el terrabastall de la bronca política, cada vegada més infecta, la Comissió Europea va presentar un esperançador pla de 750.000 milions per a la recuperació econòmica després del confinament i el Govern va aprovar la renda mínima vital per ajudar els més necessitats. Dues mesures que permetran suportar millor la crisi i provar de sortir de la depressió econòmica que ha provocat la pandèmia.

De cap d’aquestes dues mesures es va parlar en els debats parlamentaris de la setmana, en què es van prioritzar l’exabrupte, l’arrogància i l’estratègia d’assetjament i demolició i es va oblidar més que mai fer menció als problemes que afecten els ciutadans. Els portaveus polítics, elegits a les urnes per aquesta ciutadania que representen, van preferir fer exhibició d’una enfangada lluita lliure política a ocupar-se de les cues de la fam, dels problemes per rellançar els petits negocis o de l’atur a què estan condemnats centenars de milers d’espanyols. Ni a això ni a transmetre un alè d’esperança partint de les poques notícies positives que es produeixen.

Al contrari, els ciutadans van assistir a un espectacle desolador, que va sobrepassar gairebé tots els límits i que no pot causar més que desconsol i descoratjament. És més que evident que l’estratègia política consisteix a minar la legitimitat del contrari i fins i tot destrossar-ne la reputació, com si erosionar el Govern o menyscabar l’oposició fos el més important, mentre els gravíssims problemes sanitaris i econòmics que assolen el país no desapareixen.

«¿Per a què venim aquí? –va esclatar Patxi López, president de la Comissió per a la Reconstrucció– ¿Per reproduir insults? ¿És que no hem entès res del que exigeix la ciutadania?». Doncs això.