Com més va pitjor

De cap d’aquestes dues mesures es va parlar en els debats parlamentaris de la setmana, en què es van prioritzar l’exabrupte, l’arrogància i l’estratègia d’assetjament i demolició i es va oblidar més que mai fer menció als problemes que afecten els ciutadans. Els portaveus polítics, elegits a les urnes per aquesta ciutadania que representen, van preferir fer exhibició d’una enfangada lluita lliure política a ocupar-se de les cues de la fam, dels problemes per rellançar els petits negocis o de l’atur a què estan condemnats centenars de milers d’espanyols. Ni a això ni a transmetre un alè d’esperança partint de les poques notícies positives que es produeixen.

Notícies relacionades

Eurodisney, capital de França

La calor com a risc laboral

Al contrari, els ciutadans van assistir a un espectacle desolador, que va sobrepassar gairebé tots els límits i que no pot causar més que desconsol i descoratjament. És més que evident que l’estratègia política consisteix a minar la legitimitat del contrari i fins i tot destrossar-ne la reputació, com si erosionar el Govern o menyscabar l’oposició fos el més important, mentre els gravíssims problemes sanitaris i econòmics que assolen el país no desapareixen.

«¿Per a què venim aquí? –va esclatar Patxi López, president de la Comissió per a la Reconstrucció– ¿Per reproduir insults? ¿És que no hem entès res del que exigeix la ciutadania?». Doncs això.