31 d’oct 2020

Anar al contingut

Mantenir les mesures de protecció

La segona onada

La segona onada

Jordi Casabona

El virus continuarà circulant i es produiran brots que si no s'aïllen a temps poden acabar desencadenant una segona onada de casos

Els epidemiòlegs som professionals poc coneguts, per això a la meva filla sempre li ha costat explicar als seus amics a què es dedica el seu pare. A més, la disciplina té poc reconeixement social; quan jo estudiava als EUA circulava la següent dita: «No li diguis a la meva mare que soc epidemiòleg, creu que soc pianista en una casa de cites», i els col·legues d’una institució del nostre àmbit em van confessar que quan havien de fer una roda de premsa es posaven bata blanca perquè els periodistes els fessin més cas. Amb la pandèmia del virus SARS-CoV-2 tot ha canviat, els amics truquen a la meva filla per saber què penso de la situació actual, els mitjans de comunicació tenen més interès que mai en contactar amb epidemiòlegs i sobtadament el nombre d’experts en la matèria ha augmentat ostensiblement. Curiosament, conceptes que durant anys he intentat transmetre als estudiants de Medicina ara surten cada dia als mitjans de comunicació; termes com la corba epidèmica, el nombre reproductiu bàsic (R0) o la taxa de letalitat són habituals en les converses familiars, han passat ha engrossir el vocabulari popular i a qui no els coneix se’l considera una persona amb poca cultura general. Bromes a part, comparteixo unes consideracions.

S’ha de dir que el coneixement que hem generat sobre aquesta infecció en cinc mesos és impressionant. En comparació amb la sida, de la qual els primers casos es van descriure el 1981, l’agent causal es va identificar el 1983 i les primeres proves diagnòstiques es van desenvolupar el 1985; en el cas del SARS-CoV-2 en poques setmanes s’havia identificat i seqüenciat l’agent causal i desenvolupat proves diagnòstiques ràpides. Però ni hi ha tractament específic efectiu ni –i tot apunta que serà difícil a curt termini– una vacuna preventiva. En aquest context, disminuir l’impacte de l’epidèmia passa per prevenir nous contagis i millorar la gestió de la malaltia. Comencem a entendre millor com funciona i els sistemes sanitaris estan molt més preparats. Ara bé, per evitar contagis només ens queden les mesures bàsiques de salut pública: evitar l’exposició al virus i identificar i aïllar els infectats al més aviat possible. Exactament el mateix que intentaven fer a l’edat mitjana amb les epidèmies de pesta i còlera. Molts també pregaven: ‘A peste, fame et bello libera nos, Maria’; ara, ens enviem mems.

La propagació d’una epidèmia depèn del nombre d’individus susceptibles i de la taxa d’atac de l’agent (el famós R0), que al seu torn depèn del nombre de contactes, de la probabilitat de transmissió en cada un d’ells i de la durada del període d’infectivitat dels casos. El nombre de susceptibles es redueix mitjançant la immunitat de grup i programes de vacunació. Segons una enquesta realitzada pel Ministeri de Sanitat globalment, a Catalunya el percentatge de persones amb anticossos (exposades al virus) seria d’un 5,9%, molt per sota del 65% a partir del qual s’estima que la immunitat de grup pot comença a tenir impacte poblacional; a més, un estudi realitzat pel grup IrsiCaixa confirma que en el 44% de casos que han passat la infecció de forma asimptomàtica o lleu, els anticossos generats no tenen capacitat de protecció. Per tant, el nombre de persones susceptibles continua sent molt alt i com que el virus continuarà circulant es produiran brots que si no s’aïllen a temps poden acabar desencadenant una segona onada de casos. A falta d’un posicionament oficial, com és habitual, assistirem a un ball de xifres i declaracions d’experts –unes de més responsables que d’altres–, però el cert és que ara com ara la segona onada és difícil de preveure en temps i mangnitud i, per tant, mentre sigui plausible, l’obligació de salut pública és evitar que arribi.

Ja estem en el procés de desconfinament progressiu i la probabilitat d’exposició al virus augmentarà. A part de les mesures de salut pública per identificar infectats, així com la capacitat dels serveis assistencials, la resposta inclou mesures personals com mantenir la distància social, utilitzar correctament les mascaretes, rentar-se sistemàticament les mans i notificar ràpidament símptomes potencialment associats, que depenen exclusivament de la sensibilitat de cada u envers la seva salut i la dels seus conciutadans.

Als EUA (i a Madrid) aquests dies hi ha gent que, en nom de la llibertat individual, es manifesta en contra de mesures bàsiques de prevenció com el confinament i l’ús de la mascareta, constatant una vegada més en la història de la humanitat com la ideologia pot modular la conducta de les persones en contra de l’evidència científica i del bé comú, fins i tot en detriment de la seva pròpia salut. Creure-s’ho i fer-ho. La possible segona onada també depèn de cada un de nosaltres.

Metge epidemiòleg. Campus Can Ruti.