Europa, ara o mai

La Unió hauria de servir d’escut. De moment és una cabana. Granissa sobre mullat. Les decepcions més o menys justes que Europa ha provocat en milions de ciutadans en els últims anys són les mares del ‘brexit’ i dels ‘Salvinis’ que ara anhelen l’empenta final. És evident que una Europa inspirada en les receptes de Vox o Orbán acabaria amb aquesta pau, progrés i llibertat que tendim a donar per descomptats, però que en aquesta gran apagada valorem més que mai.

És veritat: el virus ha colpejat el cor de la sanitat, una àrea en què la Unió no té competències. Però tampoc les tasques de coordinació en assumptes crítics –aixecament coordinat de fronteres, ús de tecnologia mòbil per aïllar el virus, estàndards homologables per garantir la seguretat en llocs de lleure– s’estan produint.

Com recordava el vicepresident de la Comissió Timmermans, al ciutadà poc li importen les competències. Vol solucions. Hi ha una àrea en què Europa no pot fallar: en la reanimació de les economies del continent que s’enfronten a la pitjor crisi des de la segona guerra mundial.

En principi, es podria pensar que, atesa la mortífera habilitat del virus a no discriminar, els europeus estarien «tots a l’una» per fer front a les seves conseqüències. No tan ràpid. L’impacte és desigual. Ho ha recordat –bon senyal– la presidenta Von der Leyen: el prematur cop a espanyols i italians va ajudar que d’altres es preparessin. No tots els països depenen en mateixa manera del turisme i els serveis. Afegeixo: el marge fiscal per respondre és diferent (del total d’ajuts aprovats pels països per ajudar les empreses, la meitat s’han donat a Alemanya).

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El pla presentat per Macron i Merkel per a un fons de recuperació podria armar aquest escut protector. Al costat de la tasca vital que desenvolupa el BCE, el pla francoalemany, dotat amb 500.000 milions d’euros, conté un element essencial: atorgaria subvencions a les regions més necessitades, no préstecs. La diferència és fonamental. Ja existeix un mecanisme per accedir a crèdit en la lluita contra la pandèmia i el problema principal de països com Itàlia i Espanya és que el seu deute públic serà astronòmic. Seria també la primera vegada que s’emetria deute amb càrrec al pressupost europeu.

Els líders d’Àustria, els Països Baixos, Dinamarca i Suècia han tret les urpes per subjectar-se la cartera. Com si la reconstrucció no anés amb ells, com si no es beneficiessin del mercat únic, com si els seus turistes no mullessin els seus panxells a Mallorca. L’eix París-Berlín, recolzat sobretot en Madrid i Roma, ha de vèncer aquesta discussió. No queda més remei per a Europa: ara o mai.