Dues mirades

La paguita

Hem sentit polítics de Vox parlar de rendistes, de ganduls, d'injustícia. I jo no sé quin món veuen. Jo només veig persones desesperades

Es llegeix en minuts
La paguita

ANGEL DIAZ

Sempre surten. Amb noms i dates diferents, però el mateix impuls: desacreditar la pobresa en moments de gran dificultat. Ho vam veure aquell estiu del 2011 quan el govern d’Artur Mas va jugar amb les 30.284 persones que rebien la renda mínima d’inserció (RMI), 500 euros de mitjana. En lloc d’abonar-la a principis de mes, es va enviar un xec per carta en ple mes d’agost. Sense avisar del canvi de forma de pagament. El dia 15, molts continuaven esperant. El Govern va arribar a assegurar que un 93% dels beneficiaris cometien frau. La situació va acabar amb l’expulsió d’un 15% de la RMI acusats d’haver abandonat Catalunya (marroquins que havien anat al seu país per vacances) i l’enduriment de les condicions per beneficiar-se de la RMI.

Et pot interesar

Aquests dies, hem sentit polítics de Vox parlar despectivament de la ‘paguita’. Parlen de rendistes, de ganduls, d’injustícia. I jo no sé quin món veuen. Jo només veig persones desesperades sense saber com sobreviure. Persones esllomant-se per sous cada vegada més insignificants, més humiliants. Els qui només veuen ganduls i lladres haurien de deixar de mirar-se al mirall.