El futbol nu

Leo Messi va acompanyar la rematada de Sergi Roberto i sense parar de córrer se’n va anar directe a la grada del Gol Nord. Va pujar a la tanca publicitària i va aixecar el puny dret envoltat d’aficionats contagiats de la bogeria general que significava aquella remuntada davant el PSG. La fotografia de l’argentí es va convertir en la imatge icònica d’aquella nit. Era la metàfora perfecta: Déu i els seus fidels. Per a aquell espectacle eren tan necessaris els jugadors que vestien de curt com l’eufòria dels seus aficionats.

El deliri també es va viure per televisió. El realitzador no es va oblidar dels protagonistes, de Sergi Roberto corrent cap a la banda amb els braços oberts, de la pinya dels companys que el van engolir, de la joia deLuis Enrique.A partir d’aquí, es va recrear amb l’emoció. I per a això, l’ingredient bàsic eren les cares d’incredulitat de la graderia, les mans al cap dels aficionats, les abraçades de felicitat, les llàgrimes d’alegria. La funció no només la formava el terreny de joc, era necessari tot el quadro per compondre una de les nits més increïbles dels últims temps.

Sense 100.000 ànimes

Pensin ara en el mateix partit, i eliminin l’aficionat. Esborrin el seu paper, silenciïn el so d’aquestes 100.000 ànimes. Mantinguin els futbolistes, i fins i tot el resultat. Sentiran el crit de «gol» de Sergi Roberto, els veuran tornar-se bojos pel resultat, però no serà el mateix. De fet, probablement ni ells puguin conservar aquesta fe i mantenir la intensitat que dona el so de la graderia. Continua sent futbol però és un altre futbol, un futbol nu, i aquest és el que ens espera si es reprèn la competició.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Ara mateix no hi ha alternativa a la porta tancada i s’entén que els organismes lluitin per això, per criteris tant esportius com econòmics. Per a l’aficionat, preocupat per altres problemes més greus, el retorn de la competició és secundari. Però promet certa distracció, i veure una mica de normalitat a l’horitzó també comporta il·lusió.

L’altre gran repte

Falta veure si aquesta set de futbol es manté després d’11 jornades sentint l’eco de les grades buides. Tot i així, l’excepcionalitat del moment i la resolució del campionat pot mantenir l’interès per un espectacle minvat. Però caldrà trobar alguna solució imaginativa si les restriccions s’allarguen. El Barça ja preveu l’escenari de jugar sense públic fins a mitjans de novembre, fins i tot es veu capaç d’ajustar un pressupost a la possibilitat de jugar a porta tancada fins al febrer del 2021, però que els números aguantin no significa que ho pugui fer l’aficionat. El repte requerirà que tots els estaments –començant pels dirigents i acabant pels jugadors– deixin de torpedinar-se, i aquest desafiament és encara més gran.