31 d’oct 2020

Anar al contingut

Anàlisi

Renda nacional bàsica contra la pobresa

RICARD CUGAT

Renda nacional bàsica contra la pobresa

Antón Costas

La pandèmia pel coronavirus crea el moment polític per a una renda bàsica nacional contra la pobresa

Espanya és l’únic país europeu que no té una prestació pública que cobreixi el risc general de pobresa. Un sistema de garantia d’ingressos mínims contra la pobresa és, per dir-ho així, la peça de tancament del model social europeu que impedeix que qualsevol persona que no té de dret als altres beneficis es quedi a la intempèrie.  

Probablement la falta d’aquesta última xarxa de protecció per a llars pobres explica el fet que Espanya sigui el país on més ha crescut la desigualtat i la pobresa en l’última dècada. Especialment, la pobresa de nens, amb les patologies associades, com l’obesitat infantil, la mala o insuficient alimentació que porta a la disminució permanent de capacitats intel·lectuals per atròfia de l’escorça cerebral.  

Un problema que ve de lluny

Durant un temps vaig pensar que probablement aquestes estadístiques estaven malament. M’era difícil acceptar que un país que representa la 13a economia del món i que compta amb un sistema democràtic homologable amb el dels països desenvolupats tingués aquest problema de pobresa severa. Però he hagut d’acceptar que és la realitat espanyola la que està malament, no les estadístiques.

La pobresa severa de llars és un problema espanyol que ve de lluny. La recuperació econòmica a partir del 2013 no el va resoldre. Al contrari, la generalització de noves formes d’ocupació amb baixos salaris i els contractes laborals de zero hores de les plataformes digitals, així com altres formes de treball informal, van aguditzar el problema.  Per això ens trobem amb el fenomen dels treballadors pobres, que afecta especialment els joves.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Les mesures adoptades amb la declaració de l’estat d’alarma per contenir el contagi pel coronavirus Covid-19 intensificaran el problema de la pobresa severa. Per això, com vaig comentar en aquesta columna de fa dues setmanes, necessitem implementar amb urgència una renda bàsica nacional.  

Arribats a aquest punt, convé que ens fem la següent pregunta: ¿per què a Espanya no tenim una prestació general contra el risc de pobresa? En bona mesura és a causa que hem associat pobresa a falta d’ocupació. Per això la major part de les prestacions públiques, tant de l’Estat com de les comunitats autònomes i corporacions locals, vinculen els ajuts de rendes mínimes a la falta d’ingressos per atur.  

Aquest vincle entre atur i pobresa és un destorb conceptual a l’hora d’abordar políticament una renda bàsica nacional. Cal treure la pobresa de la lògica de la solidaritat per situar-la en la lògica dels drets de ciutadania. La sanitat pública és un bon exemple d’aquest canvi. Fins fa unes dècades, es concebia dins d’una lògica de solidaritat i es finançava amb càrrec a les quotes de la Seguretat Social. Al definir la salut com un dret, ara es finança amb càrrec als impostos generals de l’Estat. El mateix hem de fer amb la pobresa. 

Una malaltia social

La pandèmia pel coronavirus permet dur a terme aquest canvi conceptual. L’avantatge per anar ràpid ara en la implementació d’una renda bàsica nacional contra la pobresa és que ja hi ha una proposta de política que s’està elaborant des del 2017 al si de l’Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal), sota la presidència de José Luis Escrivá, precisament la persona que ara està al capdavant del ministeri de Seguretat Social. Amb un cost anual molt raonable, de 3.500 milions d’euros, aquesta proposta permetrà reduir de manera efectiva la pobresa severa que pateixen a Espanya prop de dos milions de llars.  

La pobresa no és una elecció individual. És una malaltia social que molts nens tenen des del bressol. Quan s’instaura en els adults pot ser el resultat de l’atzar, d’un cop de mala sort o d’un accident de la vida. Atribuir la pobresa a la mandra de les persones pobres, com de vegades es fa, és una falta de sentit caritatiu o una perversió moral. 

La pandèmia pel coronavirus crea el moment polític per a una renda bàsica nacional contra la pobresa. ¿Com podríem explicar que utilitzarem centenars de milions de recursos públics per ajudar empreses a mantenir els seus ingressos i dividends i no som capaços d’invertir uns 3.500 milions d’euros anuals per erradicar la pobresa severa? No és només una qüestió d’equitat, sinó també d’eficàcia econòmica. Una societat més justa produeix una economia més eficient i un creixement més sa i sostingut.