Conseqüències econòmiques del Covid-19

Un còctel letal

Aquesta és una crisi d'oferta davant la qual la política monetària té efectes limitats

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp52604103 coronavirus200303093635

zentauroepp52604103 coronavirus200303093635 / NHAC NGUYEN

Banquers centrals, economistes i analistes estan demanant crits que els governs intervinguin de manera ràpida i decidida per tallar de soca-rel qualsevol possibilitat que les grans economies de la Xina, els EUA i la Unió Europea puguin entrar en recessió com a conseqüència de l’extensió del contagi pel virus Covid-19.

La combinació d’una pandèmia amb una recessió econòmica seria un còctel letal. No només per les seves conseqüències econòmiques i socials, sinó també pels seus efectes polítics devastadors sobre les nostres democràcies. Aquest còctel seria un caldo propici per a l’expansió del populisme autoritari i el nacionalisme xenòfob d’extrema dreta.

La pregunta és, per tant, què han de fer els governs i les autoritats monetàries per evitar una recessió econòmica.

Evitar el pànic

La primera trinxera és la política monetària dels bancs centrals. Els seus responsables s’han mostrat disposats a intervenir. De fet, el banc central de la Xina ho està fent des de fa setmanes. I la Reserva Federal nord-americana ho va fer dijous passat al decidir una forta retallada de la taxa d’interès, de 0,5 punts percentuals, que aplica a les seves operacions de crèdit. No obstant, la intensitat i la manera sorprenent amb què ha actuat ha provocat una certa inquietud entre els analistes i en els mercats. És la retallada més gran de tipus d’interès des del 2009, quan l’economia estava entrant en la ‘gran recessió’ provocada per la crisi financera del 2008. I s’ha adoptat fora de les reunions normals del comitè on es prenen aquestes decisions, cosa que no passava des del 2008. Aquestes circumstàncies porten a preguntar als analistes i inversors si la Reserva Federal sap coses que els altres desconeixen.

La meva impressió és, no obstant, que la Reserva Federal ha volgut evitar que es produeixi un ‘moment de Minsky’, una situació de pànic en les borses de valors que porti els inversors a vendre de manera precipitada per intentar reduir les pèrdues, provocant d’aquesta manera un col·lapse del sistema financer i del crèdit.

Ara bé, amb ser necessària, la intervenció dels bancs centrals no és suficient per conjurar la recessió. Ho va advertir el president del banc central nord-americà, Jerome H. Powell, al presentar aquesta mesura. «La retallada de tipus no reduirà la taxa d’infecció. Ni tampoc arreglarà les cadenes de subministrament que s’han trencat. Som conscients d’això», va afirmar. El que està dient és que aquesta és una crisi d’oferta davant la qual la política monetària té efectes limitats.

La segona trinxera contra la recessió és la política dels governs. Hi han d’intervenir per compensar els danys que el coronavirus pot causar a la renda disponible de les llars i als ingressos de les empreses.

Però hi ha una tercera trinxera que és la més eficaç per conjurar una recessió. És dotar els sistemes sanitaris de mitjans tècnics i humans per contenir la propagació del virus. Si el sistema sanitari es veu desbordat, l’única opció serà el tancament massiu d’empreses i de centres educatius i el confinament de la població a casa seva.

Eliminació de la pobresa

Les ciutats i pobles es convertirien llavors en enormes llatzerets, com els que s’utilitzaven en segles passats contra malalties infeccioses com la lepra i la tuberculosi. Grans recintes, especialment als ports, on es recloïa la gent portadora del virus, o susceptible d’estar infectada, sense cap tipus de cures mèdiques ni salubritat.

La situació que estem vivint ens hauria de portar a recordar que les pandèmies no són ‘actes de Déu’, és a dir, càstigs per algun tipus de pecat que hem comès, com propaguen algunes sectes. Tampoc són senyals que envia la Providència per recordar-nos com d’efímera i circumstancial que és la nostra existència a la Terra. Ni són esdeveniments aleatoris inevitables que provoca la naturalesa. Amb les pandèmies passa el mateix que amb l’escalfament global, són coses provocades pels homes.

Notícies relacionades

Les pandèmies reflecteixen les condicions de vida de la gent i les seves formes de relació. Si el creixement econòmic dels països no ve acompanyat de l’eliminació de la pobresa i de bons sistemes sanitaris i de salut, tard o d’hora apareix algun tipus de pandèmia. Això és una cosa que han de tenir en compte els governs, especialment el de la Xina.

Si en les societats desenvolupades occidentals, sobretot als Estats Units, no es frena el contagi, és inevitable una recessió. I, com acabo d’assenyalar, aquest és un còctel letal per a l’economia, la societat i la democràcia