Solució a la clau per als codis

Avui dia necessitem una clau de seguretat per a gairebé tot. Ens recorden que ha ser complexa i difícil d’endevinar. Ha d’incloure majúscules, minúscules, xifres i algun símbol. I ens diuen que la recordem de memòria, que no s’ha d’apuntar enlloc. Però al ser tan complexa al final ens n’oblidem. I llavors hem d’enviar un ‘e-mail’ de socors, esperar resposta i verificar amb un codi la nova clau. Però compte, ha de ser diferent de l’anterior. I així amb desenes de claus: Facebook, ID d’Apple, DNI electrònic, targeta Cat Salut, Ikea, Kickstarter, Ticketmaster, Free Now, Ulabox, Idealista...

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Per fer una transferència bancària, has d’utilitzar el codi d’accés, després el codi d’operacions, després de la qual cosa rebràs un SMS –sol coincidir just amb l’entrada d’una trucada– amb un llarguíssim codi de confirmació, que si no ha caducat la sessió, has d’introduir per acabar l’operació. Per a alguns productes t’adjudiquen ells la clau i no pots canviar-la, per antipàtica que et caigui. D’altres, al contrari, t’obliguen a canviar-la cada ics mesos, quan ja començaves a saber-te-la. Hi ha l’opció que l’ordinador s’encarregui ell mateix de crear-la i guardar-la, però ¿i quan operis des d’un altre dispositiu?

Un dia et poses dels nervis i no recordes la clau. Confons la de Netflix amb la d’HBO o la de Vueling amb el Bicing, i de sobte tot es bloqueja. Més de tres intents. Et sents com un delinqüent suplantant algú, agafat in fraganti. Quan només estàs intentant ser tu. Entre claus, pins, puks i codis de seguretat alfanumèrics es va enredant la teva activitat digital. Desesperat, un dia decideixes apuntar en un document de Word totes les claus, i el puges al núvol per poder utilitzar-les a qualsevol dispositiu. Just aquell dia un hacker t’enganxa. I llavors et preguntes ¿per a què ha servit tanta protecció? Un mareig. ¿Algú té la clau –i el pin i el puk corresponent– per solucionar aquest embolic? SOS.