06 d’abr 2020

Anar al contingut

Dues mirades

FILE PHOTO: A health worker sprays disinfectant inside a Vietnam Airlines airplane to protect against the recent coronavirus outbreak, at Noi Bai airport in Hanoi, Vietnam February 21, 2020. REUTERS/Kham/File photo

KHAM (REUTERS)

El virus s'estén. Si és que no podia ser de cap altra manera. Clar, ara l'Iran. Un altre país d'aquests. Continua mirant les notícies. Amb inquietud. Amb menyspreu. Tot queda tan lluny

Tot va començar a Wuhan. Ella, ell, mira les notícies. Amb inquietud. Amb menyspreu. ¡Aquests xinesos! Cada vegada que veu uns ulls ametllats, posa certa distància. L’altre dia es va canviar de vagó al veure un grup d’asiàtics. A sobre, són tants. Passen els dies, la informació continua. El virus s’estén. Si és que no podia ser de cap altra manera. Clar, ara l’Iran. Un altre país d’aquests. Continua mirant les notícies. Amb inquietud. Amb menyspreu. Tot queda tan lluny. Ells són tan diferents. Corea del Sud. Japó. Singapur... ¿Itàlia? Vaja. Tot i que, ben pensat, és lògic. Són un desastre de gent. Escandalosos, ganduls ¡i mafiosos! ¿La veïna del cinquè no té un nòvio italià? L’endemà se la troba esperant l’ascensor. No, puja tu primer. Jo ja m’espero. La mira fixament. Mai li va acabar de caure bé. Fa mala cara. Millor pujar a peu. No sigui que hagi infectat l’ascensor.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Avui s’ha despertat fatal. Com si un camió li hagués passat per sobre. Està a 39º. A sobre no para de tossir. I li ploren els ulls. Es mira al mirall. Amb inquietud... Amb por. De sobte, ella/ell és un d’ells. L’altre

Temes: Coronavirus Xina